Giuliana Racco i Matteo Guidi a LOS LUGARES AMENOS

Els artistes residents Matteo Guidi & Giuliana Racco participen a LOS LUGARES AMENOS, un programa de vídeo comissariat per David Armengol.

Rafel G. Bianchi & Andrés Hispano, Matteo Guidi & Giuliana Racco, Cristian Herrera Dalmau, Martín Llavaneres, Mercedes Mangrané, Gerard Ortín i Pep Vidal.

 

Per què pujar muntanyes? Perquè hi són.

Lionel Terray

En l’antiguitat, en època dels romans, sorgeix una diferència radical entre dos llocs antagònics. D’una banda, el loci horribili, aquells llocs estèrils, perillosos, desolats i desconeguts (deserts, muntanyes, oceans …); de l’altra, el loci amoeni, els llocs amables, confortables i serens en què l’ésser humà se sent feliç i fora de perill (l’Edèn, la llar). Al llarg de la història, l’horrible i el amè esdevenen dues categories extremes que es desdibuixen causa de la forta empremta del sublim. Un tipus de percepció romàntica que, d’una manera o altra, modifica la nostra connexió emocional amb el paisatge natural.

LOS LUGARES AMENOS és un programa de vídeo que manté un doble funció. La primera genera un discurs; la segona ofereix un context. La discursiva proposa un relat audiovisual centrat en el paisatge com a possible hàbitat per al treball en art. La naturalesa com a taller, com a laboratori on alguns artistes busquen i troben els reptes i experiències que defineixen la seva manera d’entendre la pràctica artística. Un assaig narratiu que els permet explorar, des de múltiples punts de vista (l’absurd, el passional, l’antropològic, l’geopolític …) la seva relació amb un entorn geogràfic i immediat. Conscient de la seva parcialitat, la contextual recopila obres videogràfiques d’artistes significatius dins del present de l’art contemporani en territori català.

En definitiva, LOS LUGARES AMENOS és una proposta artística sobre la possible èpica de l’espai natural. Una suma d’accions, episodis i situacions singulars protagonitzades per artistes davant paisatges salvatges, domesticats o conceptualitzats que convida a fabular i a especular sobre la funcionalitat o disfuncionalitat de l’art. Al cap i a la fi, un àmbit d’acció tan inútil com necessari, tal irrellevant com essencial.

—-

Cristian Herrera Dalmau. Dividir una montaña (2012). 11:40 min.

Matteo Guidi & Giuliana Racco. In Between Camps (2013) 7 min.

Mercedes Mangrané. Piedras (2012). 16 min.

Gerard Ortín. Sima (2012). 7 min.

Pep Vidal. Un nudo salvaje (2012-2013). 8 min.

Martín Llavaneras. Overlay (2013). 5:30 min.

Rafel G. Bianchi & Andrés Hispano. La bandera en la cima. La película (2012). 4 min.

 

5 desembre 2014

Espai AB9, Múrcia – h. 20,00