Connectant a dones arreu del món. Entrevista a Female Laptop Orchestra

Amb motiu de Rarefacció, el programa de música i so d’Audio Formal, Natalia García entrevista a Female Laptop Orchestra, convidades a la quarta i última sessió del cicle.

NATALIA GARCÍA. Com sabem, sempre ha estat més difícil per a les dones ser part d’una orquestra simfònica. Per a això es van necessitar no solament audicions a cegues sinó també altres especificitats com les audicions sense sabates per prevenir discriminacions de gènere -pel so que els talons generaven-. Hi ha algun tipus de relació entre el model clàssic d’orquestra i la visibilitat femenina en el vostre projecte?

FEMALE LAPTOP ORCHESTRA. Quan vaig començar el projecte el 2014, em vaig acostar a les dones que coneixia que feien música i les vaig convidar a unir-se. Com totes estàvem fent investigacions universitàries, els vaig preguntar per temes particulars que volíen explorar (com a part de la seva recerca) i així poder incorporar-lo a les activitats de FLO. També vaig preguntar per esdeveniments especials que tinguessin ganes de fer (conferències, festivals, etc.) que els semblessin adequats per a les performances de FLO, i en el cas que haguéssim de traslladar-nos, quina era la situació econòmica dels i les organitzadores en el cas de haver de compensar els costos. Aquest es va convertir en el marc de treball per a les activitats que vam començar a desenvolupar. En el camí, ens trobem amb cada vegada més companyes femenines que van ser convidades a participar, tant com a companys fent-nos connexions amb algunes altres dones perquè també se’ns s’unissin.

N. G. Des de la dècada dels 80s, la tecnologia i la digitalització van ser dues eines que van permetre la incorporació de més dones a les plataformes virtuals. Això es va deure en gran mesura a la possibilitat de comunicar-se i interactuar sense les barreres físiques/corporals. Creus que hi ha alguna relació entre l’apoderament femení i el treball musical i tecnològic -a saber, dos dels sectors on avui dia segueix havent-hi un gran dèficit de quota femení- en la seva pràctica?

F.L.O. Com el projecte va néixer a part d’aquestes connexions universitàries, totes més o menys relacionades amb HCI fent focus en el musical, estàvem totes disposades a incorporar en les performances amb FLO, les nostres investigacions sobre com podria funcionar tot el explorat en el món real. Des del principi tenim una pàgina web on vam ser ressaltant i anotant tots els projectes i totes les participacions relacionades amb FLO, amb el propòsit de donar major visibilitat.

N. G. Quina és la relació entre la participació de l’audiència i l’experiència més contemplativa que es genera en les vostres performances?

F.L.O. En algunes de les performances utilitzem Twitter per involucrar el públic (l’audiència piularia les respostes que aniríem incorporant a les nostres interpretacions responent musicalment). També utilitzem una plataforma per a telèfons mòbils que convertien el text en so (perquè l’audiència participés musicalment mitjançant el text escrit). Sempre som a la recerca de noves formes de participació, i últimament hem estat fent moltes sessions de Q&A al final de les performances per ensenyar les eines que utilitzem, explicar els processos sobre com tracem les performances i com podem connectar-nos audiovisualment amb persones remotes. La idea és desmitificar el procés i compartir les eines que fem servir amb l’audiència perquè en el millor dels casos serveixin o inspirin les seves pràctiques en els seus propis projectes.

N. G. Al workshop que van organitzar a Hangar oferien un 50% de descompte per a les dones. Han vist algun canvi en la participació? Tenen algun altre tipus de polítiques d’inclusió per atraure més dones a l’escenari? Incentivar és part de les seves propostes?

F.L.O. Oferint un 50% de descompte volem motivar les dones a que se’ns uneixin. A Hangar, només vam tenir participació femenina, així que no podem estar segures que hagi estat pel descompte o que siguem anomenats “orquestra femenina”, o una combinació d’ambdues.

Darrerament, he realitzat diversos workshops de producció musical a Austràlia i Croàcia i he notat un gran canvi dinàmic en la participació de tots dos gèneres. Diverses participants femenines m’han dit que han començat a sentir-se molt més còmodes en fer preguntes mentre estiguessin acompanyades d’altres participants femenines.

Potser una bona manera podria ser realitzar activitats especifiques per a participants dones, amb una perspectiva en la transmissió de coneixements i suport en un entorn cuidat on es puguin fer tot tipus de preguntes, per tal de generar la confiança necessària per al treball amb tecnologia musical i així poder oferir-los l’opció de triar si col·laborar amb homes, dones o altres!

N. G. Com he pogut llegir, veniu treballant amb FLO fa 4… 5 anys, oi? Quin és el paper en el context musical i de concerts? On us agradaria estar en alguns anys? En què lloc al mapa (virtualment parlant) us col·loqueu com a treballadores musicals femenines? Com treballeu amb les col·laboracions?

F.L.O. El paper de FLO, com ho he vist en un primer moment, era connectar dones de tot el món per col·laborar en la composició musical. Recentment hem expandit això en funció de col·laborar amb un altre tipus de dones com a ballarines, vídeo artistes i artistes de RV. La nostra missió segueix sent connectar dones al llarg del món, però les nostres eines han canviat ja que el medi en el qual ens situem aquesta en constant evolució.

Estem simultàniament situades (per exemple a Hangar) i a tot el món (depenent en qui aquesta fent la performance amb nosaltres i on estan situades les altres col·laboradores en aquest moment) Aquesta co-locació vs. La distribució de FLO, genera moltíssims desafiaments artístics, tecnològics i comunicatius. El més desafiant té a veure amb la comunicació dies abans de i durant la performance. A Hangar, vaig utilitzar 3 ordinadors, 2 taules de mescla, i un telèfon mòbil com a part de la gestió performàtica. No creia que fos possible realitzar això amb només dues mans… però si que ho vaig aconseguir! hahaha

N. G. Hi ha algun tipus de relació entre els seus títols de doctorats, màsters i postgraus amb el seu treball com músiques i tècniques? Hi ha alguna meta que us agradaria arribar considerant els seus pensaments respecte a aquest tema?

F.L.O. Veure respostes anteriors!

N. G. He vist que han fet no solament performances sinó també xerrades, workshops, conferències, etc. ¿En quina d’aquestes pràctiques us sentiu més còmodes? Hi ha alguna altra situació en què us agradaria participar?

F.L.O. Cadascuna d’aquestes escenes serveix per a diferents propostes. Hem fet performances en diferents conferències acadèmiques relacionades amb música i computació, perquè algunes de nosaltres hem presentat investigacions institucionals i papers per a aquestes conferències. Com les tarifes per presentar-se a aquestes performances solen ser bastant elevades, presentar un concert sol tenir sentit. També hem participat en espais artístics, festivals i col·laboracions amb altres grups, compositores, realitzadores audiovisuals i orquestres telemàtiques.

Abans de realitzar els tallers amb FLO a Rarefacció, com a part de la meva com a part de la meva beca Macgeorge a la Universitat de Melbourne i residència artística a l’Acadèmia de Música de la Universitat de Zagreb, he realitzat moltíssimes classes magistrals, xerrades, i tallers orientats en la producció musical, i he pogut presentar FLO com a projecte a les audiències d’Austràlia i Croàcia per rebre feedback.

També he pogut organitzar 5 concerts de FLO per tocar amb les nostres col·legues de Melbourne i Sydney (que de moment només han pogut participar amb nosaltres a la distància) i amb l’Ensamble de Flautes de Zagreb (que va col·laborar amb FLO a 2016), conèixer també algunes dones compositores, ballarines, poetes, artistes visuals d’Austràlia i Croàcia i començar noves col·laboracions amb ballarines de Japó. En una de les nostres col·laboracions van participar les col·legues d’Ethernet Orchestra (EO) que de moment continuem la relació.

A Austràlia, també vaig poder realitzar experimentacions super divertides de col·laboració en la producció musical en diferents contextos, per exemple vaig portar la performance “fora de l’edifici” i “fora de la xarxa” fent coses localitzades com ara al jardí de casa meva (introduint improvisacions amb flauta i paisatges sonors) o un petit concert en un vaixell al mig del riu Yarra, amb la bateria del meu ordinador portàtil que arribés, altaveus amb bluetooth barrejat amb el so del riu, i l’ambient sonor de la vida silvestre de Austràlia. Va ser més enllà de l’increïble, i ara mateix segueixo en la recerca de realitzar més experiències similars. M’imagino que el pati d’Hangar pot ser un bon espai per això. Teniu un clima perfecte durant tot l’any!