Resultats de la convocatòria per a tres residències en el col·laboratori Prototyp_ome

El jurado de la convocatoria Prototyp_ome ha seleccionado los proyectos de las candidatas siguientes:

– Quimera Rosa (Cecilia Puglia and Kina Rey). Residencia del 20 de marzo al 2 de abril de 2017.
– Rita Wu . Residencia del 29 de mayo al 11 de junio de 2017.
– Ryan Visscher Hammond. Residencia del 12 al 26 de septiembre de 2017.
– Mary Tsang. Residencia del 10 al 22 de septiembre de 2017.

De las 23 solicitudes recibidas un jurado independiente formado por Lucía Egaña, María Guerra, Belen Lloveras, Laura Benítez y Mariona Alcoy preseleccionó 9 propuestas de entre las cuales, el jurado del colaboratorio formado por Reimund Fickert (PRBB), Paula Pin y Klau O .jamett (pechblenda Lab), Tere Badia y Mireia Sallarès (Hangar), Nuria Conde (DIYBioBcn) y Carlos Almela-Mariscal (Fundación Daniel y Nina Carasso), seleccionó las cuatro finalistas. El jurado del colaboratorio decidió proponer realizar una residencia conjunta a Mary Tsang y Ryan Visscher Hammond ante el interés de ambos proyectos y de su complementariedad, ampliando de tres a cuatro el número de proyectos seleccionados.

Las residencias se llevarán a cabo entre marzo y octubre de 2017.

Breves descripción de los proyectos seleccionados:

Quimera Rosa (Cecilia Puglla y Kina Rey)
Transplant: Green is the new Red es un proyecto transdisciplinar de hibridación planta / humano / animal / máquina que Quimera Rosa inició en 2016. Transplant es un proyecto de bio-arte basado en el ‘auto-experimentación así como un proceso que compromete un cuerpo en una transición interbioformae. Mediante diversas prácticas de bio-hacking, Transplant inscribe en los debates en curso sobre la noción del antropoceno, desde una perspectiva no basada sobre “el excepcionalismo humano y el individualismo metodológico” (Donna Haraway), sino que aborda el mundo y sus habitantes como el producto de procesos cyborg, de convertirse con, de simpoiesis.

El desenvolupament d’aquest projecte està basat sobre la interacció entre diferents eixos destinats a produir canvis de subjectivitat i deconstruir narratives que presenten el cos com una unitat. Aquests eixos són de moment: hibridació de sang humana amb clorofil·la amb protocol regular d’injeccions intravenoses, tatuatges de clorofil·la, implantació d’un xip electrònic RFID amb dades del procés, acte-experimentació mèdic sobre condylomata acuminata, constitució d’una base de dates open source dels experiments.

Per a aquesta residència desitgem desenvolupar Transplant: La Meva Malaltia És Una Creació Artística: la part d’auto-experimentació mèdica sobre condylomata acuminata, una ITS produïda pel VPH amb el qual conviu una de les components de QR. Aquest treball es basarà en l’elaboració de protocols i eines necessaris per a l’ús de teràpia fotodinàmica (PDT) per tractar condilomes de manera DIY / DIWO. La PDT és una tècnica molt poc invasiva amb grans resultats sobre càncers localitzats i malalties de pell, tot aplicant un procés de fotosíntesi en el cos humà. Però al tractar-se d’una tècnica recent queda encara de difícil accés, quan el seu ús comunitari podria aplicar-se fàcilment en casos externs com el dels condilomes.

Mary Tsang
El projecte preten hackejar les hormones presents en els nostres cossos i en el nostre entorn actual, tot creant un portal no institucional per a l’accés hormonal, així com un diàleg cultural per a la biopolítica. En resposta a les diverses formes en què les hormones (com l’estrogen) realitzen una colonització molecular en els nostres cossos i ecosistemes, com responem efectivament com a persones afectades? Podem utilitzar l’acció cívica per crear protocols DIY i DIWO i receptes per hackejar l’estrogen que es fonamentin en l’equitat i l’accessibilitat? De la detecció a l’extracció a la síntesi, aquestes receptes d’estrogen funcionen com a resistència social, com a conscienciació, com a teràpia de bricolatge, com a pirateria de gènere.
Les institucions i els camps científics produeixen ficcions sobre com els cossos han de ser de gènere i com han de reproduir-se, perpetuant un estàndard de normalitat que és excloent a una diversitat de cossos i formes de ser. Aquestes afirmacions són encara més validades per les disciplines d’embriologia i endocrinologia com el determinant biològic de les identitats sexuals. Per tant, les teràpies hormonals actuals tant patologitzen els cossos com al mateix temps prioritzen l’accés sobre uns altres. No obstant això, les hormones com ara els xenoestrógens existèixen amb la seva pròpia agència. Poden caracteritzar-se com una forma de violència lenta perquè els seus efectes mutagènics són graduals i difícils de percebre. D’altra banda, la disrupció endocrina implica una perspectiva del que l’escriptor Heather Davis diu un “futur estrany”. Si estem vivint en una toxicitat omnipresent, antropocèntrica, llavors això desafia les societats prescrites les nocions de normalitat, de cossos binaris. El projecte reconeix els nostres cossos com a entitats permeables i mutables que s’estan tornant cada vegada més alienígenes, i proposa utilitzar el “esdevenir” com a agent de resistència. El biohacking DIY / DIWO pot funcionar com una eina per crear nous punts d’entrada i subjectivitats, combatent estructures de poder tradicionals responsables de la producció de coneixement, de cossos i de tecnociència.

Ryan Visscher Hammond
Open Source Gendercodes (OSG) és un projecte enfocat a desenvolupar una plataforma de codi obert per a la producció d’hormones sexuals. Aquestes tecnologies de gènere molecular són farmacèuticament valuoses per a les dones, les persones transgènere i els hackers de gènere. El projecte busca un resultat funcional: una presa de poder polític de gènere, un manual de propietaris d’òrgans, una hormocultura transdisciplinària i transorgàsmica. Un futur biotecnològic per a tots requereix un compromís públic actiu, un experimentació oberta i la propietat col·lectiva de materials biològics. Com assenyala el teòric Paul Preciado, “cap poder polític existeix sense control sobre la producció i distribució dels biocódis de gènere…l’emancipació dels cossos subalterns pot mesurar-se només d’acord amb aquests criteris essencials: participació i accés a la producció, circulació i interpretació dels biocodis polítics somàtics”.

El desenvolupament de les hormones sexuals sintètiques i la recerca de nous mètodes de producció a principis del segle XX van establir antecedents clau per al nostre actual panorama de patents biotecnològiques. Com ho va expressar Graham Dutfield: “Tant les vies de producció d’extracció com la síntesi d’hormones van resultar ser igualment capaços de resultar en matèria patentable, la qual cosa va ser així fins i tot quan l’objecte es basava en una substància produïda per un organisme o en un laboratori, el que va donar lloc a un precedent històric per a la patentabilitat de productes naturals com antibiòtics, gens, cèl·lules, microbis, plantes i animals, de manera que la patentabilitat de les hormones ens va permetre concebre els productes biotecnològics com invencions patentables”. OSG reconeix aquesta història, així com la història de l’experimentació no consensual, i la recol·lecció d’òrgans i fluids corporals de: dones, queers, variants de gènere i les minories. Mitjançant el desenvolupament de noves tecnologies de producció d’hormones sexuals dissenyades per a ús descentralitzat i dedicades al domini públic, OSG intenta fer esquemes de règims actuals de propietat i bio-poder.

Rita Wu
Les dones poden tenir nombrosos problemes que poden detectar-se fàcilment a través del flux vaginal.
El projecte podria resumir-se com la producció de petites plaques d’acrílic amb quatre petits canals que seran construïts per un CNC, que en els seus extrems contenen petits pous amb reactiu per a l’avaluació i classificació de quatre possibles problemes que la dona pot tenir avaluant la descàrrega de la vagina. Els problemes són els següents: candidiasi, tricomonosi, vaginosi bacteriana i cervicitis.

Abans de la producció del xip microfluídic, provarem i prototiparem en petites impressions fetes en acetat amb pintures hidròfobes específiques que es desprenguin dels canals correctes. El pla és hackejar la impressora de raig de tinta per a la impressió negativa.

Amb la col·laboració de:

Us de cookies: Utilitzem cookies en aquest lloc web per millorar la usabilitat de usuaris. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies