Història

Fins a 1997: Els inicis.
L’escassetat de tallers per a artistes era una demanda de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC) des de 1993. Mentre s’anaven generant i consolidant nous espais de difusió –el MACBA, la Virreina, la Fundació Antoni Tapies, Centre d’Art Santa Mònica…) –, la ciutat  de Barcelona encara no havia desenvolupat les bases per generar el contingut dels nous contenidors d’art ni havia establert estructures de suport a la producció artística. Després de temptejar diversos espais a la ciutat, finalment, a mitjans del 1996 l’AAVC lloga l’antiga fàbrica tèxtil propietat del Marquès de Santa Isabel situada en el passatge del mateix nom, en el barri de Poblenou de Barcelona. En aquell moment, el projecte inicial d’Hangar basat en facilitar espais de treball a creadors, s’amplia i es comença a treballar per la creació d’un centre de recursos per a la producció artística. Mirco Meyetta va ser l’arquitecte que va realitzar el projecte de reforma i va fer realitat el primer Hangar.
El 20 de juny de 1997 Hangar obre les seves portes.

1998 – 2002: El gir conceptual. Aposta per les arts multimèdia i el net-art.
Sota la direcció de Florenci Guntín i amb la plataforma Kònic thtr com a resident, Hangar es reforça en la producció i la postproducció de projectes multimèdia, el que provoca una revisió del projecte i la creació del Medialab (actualment format pel laboratori d’ imatge digital i el laboratori d’interacció).  Un dels objectius del Medialab és contribuir a l’autonomia de l’artista per produir el seu propi treball. En aquest sentit es programen diferents seminaris per formar als artistes en tècniques d’edició i programació per a la producció de peces multimèdia. Paral·lelament a això, s’inicien també experiències pioneres en l’ àmbit de les arts digitals com la creació d’ un arxiu de net-art l’any 1998.

2002- 2005: La Fundació AAVC.
Al 2002 es crea la Fundació privada AAVC, que atorga una personalitat jurídica pròpia a Hangar. La constitució del patrimoni fundacional es realitza gràcies a la donació d’obra original per part de diversos artistes visuals com Antoni Abad, Sergi Aguilar, Frederic Amat, Evru, Luis Gordillo, Joan Hernàndez Pijuan, Robert Llimós, Antoni Muntadas, Perico Pastor,  Jaume Plensa, Susana Solano,  Antoni Tàpies, Francesc Torres, i obra gràfica de Arranz-Bravo, Ràfols Casamada, Miguel Condé, Florentino Diaz, DIS Berlin, Jose Luis Fajardo, Jorge Galindo, Teresa Gancedo, Juan Genovés, Montserrat Gomez-Osuna, Josep Guinovart, Sohad Lachiri, Carlos León, Robert Llimós, Daniel Machado, Feli Moreno, Jorge Oteiza, Soledad Sevilla, Manolo Quejido, Rafael R.de Rivera, Sergio Sanz, Schlunke, Salvador Victoria i Carlos Franco. Aquest patrimoni és el que actualment conforma el Fons d’Art de la Fundació.

El mateix 2002, Manuel Olveira és anomenat director d’Hangar per primera vegada per concurs públic, i el centre comença a experimentar i consolidar gradualment un model propi de producció i difusió. Durant aquest període també s’ amplia la xarxa d’intercanvis amb altres centres de producció i s’aconsegueix reconeixement i visibilitat tant en l’àmbit local com a nivell internacional.

2005 – 2009:  Codi Lliure
Pedro Soler relleva a Olveira com a director d’Hangar el 2005. En el seu programa, el laboratori d’ art interactiu del centre rep un impuls definitiu a nivell nacional i internacional. També durant aquest període i tot seguint l’objectiu d’ Hangar de facilitar eines als artistes que els hi permeti ser autònoms en la realització del seu treball, al 2006 s’inicia juntament amb l’AAVC el programa de Formació Contínua per a artistes visuals. S’aprova també el pla d’usos i el projecte arquitectònic que permetrà l’ampliació d’Hangar. Al mateix temps, Hangar continua ampliant i enfortint els seus vincles amb el seu entorn més proper, específicament amb les associacions veïnals i els tallers d’artistes que encara romanen actius en el Poblenou, i incrementa el nombre de co-produccions amb altres centres de la ciutat.

A partir de 2010 – Fins l’actualitat: Nova àrea de R+D artística.
A finals de 2009 es torna a convocar concurs a direcció i Tere Badia és anomenada directora. Sota la perspectiva de donar cabuda dins del centre als procesos de pre-producció, producció i post-producció en les arts visuals, es crea el nou àmbit de recerca. L’objectiu d’ aquesta nova àrea és impulsar la investigació artística, i generar contextos propicis per a la transmissió intersectorial de coneixements. Al mateix temps, s’estableixen noves aliances amb col·lectius d’experimentació, universitats, centres de recerca i altres organitzacions i programes que comparteixen amb Hangar objectius, mètodes i continguts.
Aquell mateix any, comencen les obres d’ ampliació i rehabilitació d’Hangar. Els nous edificis inclouen un nou plató, un espai ben equipat pels diversos laboratoris tècnics i tecnològics, i una casa per artistes, que contribueix a la consolidació i a la diversificació del programa de residències d’Hangar.

Us de cookies: Utilitzem cookies en aquest lloc web per millorar la usabilitat de usuaris. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies