Jara Rocha

Beca Producció Hangar

Juliol 2017

Jara Rocha, Castilla, 1984

El treball de Jara tendeix a indagar les formes situades i complexes del repartiment d’allò tecnològic. Amb una curiosa confiança en les logístices textuals i amb clara tendència a la profanació de maneres, es tendeix a trobar en tasques de mediació cultural, recerca i comisariat independent. Les seves principals àrees d’indagació tenen a veure amb les materialitats de les cultures presents, i són abordades a través de dos gestos fonamentals: el pensar crític i el fer distribuït.

Es va entrenar simultàniament entre les humanitats i la cultura lliure, i per lliure es va anar agafant-se al transfeminisme i als estudis culturals de la ciència i la tecnologia?. No obstant això, sovint entén el seu mètode com un de microarqueologíes de la desposesió per la freqüent necessitat de desidentificació amb les rigideses apreses de producció de coneixement i reproducció de vida.

Entre la composició i el compostatge de programes educatius, va provar formes per als aprenentatges autodirigits però compartits en masterDIWO, va cuidar de l’escola experimental 404: School Not Found en Intermediae/Escorxador Madrid, i a Barcelona va participar en el disseny i engegada del màster en Recerca i Experimentació en Disseny en Bau, la mateixa escola on en l’actualitat segueix experimentant formes pedagògiques des d’una assignatura de projectes.

Els seus treballs han estat publicats en diferents llibres, revistes acadèmiques, fanzines i mitjans digitals. S’ha trobat també compartint idees en espais com Transmediale, MIT, Piksel, o CA2M.

En col·lectiu va iniciar el grup de gènere i tecnologia en Medialab-Prado, es va embarcar en el Seminari Euraca de llengües i llenguatges dels últims dies de l’€uro, va muntar i va desmuntar en diverses edicions de Relearn summerschool, es va preguntar amb INFRA- per la política inscrita en les infraestructures, conforma una part minúscula de l’ecosistema de recerca Objetologías i quan és urgent assumeix el rol de delegada de The Darmstadt Delegation.

Juntament amb Femke Snelting actualment treballa en l’inventari de Possible Bodies (Akademie Schloss Solitude + WKV Stuttgart, Hangar Barcelona i a.pass + Constant Brussel·les).

Amb companyes com a Mar Medina tracta de aprendre qüestions somatopolítiques que no obstant això no són fàcilment nombrables.

…i li dóna molt tall, però encara arrossega un blog sobre la constel·lació tecnocolonial de Alphabet Inc.:

http://jararocha.blogspot.com.es/

Possible Bodies

Possible Bodies (PB) és una recerca col·laborativa enfocada en les implicacions polítiques de les tecnologies 3D que afecten “els cossos”, qüestionant quals són les condicions de possibilitats en el material cultural que fan que aquestes estiguin presents. Aquestes es converteixen especialment urgents en contacte amb les infraestructures i tècniques de rastreig 3D, modelatge i escaneig. A través d’aquestes pràctiques, performatives igual que representatives, ressorgeix la intersecció de temes de raça, genere, classe, edat i habilitat. La recerca s’ocupa en genealogies de com els cossos i les tecnologies s’han constituït mútuament. Interroga corpo-realitats i les seves orientacions a través d’interfícies paramètriques i observa les anatomies que són computacionalment restringides. Convida a la generació de conceptes i representacions experimentals, combinacions salvatges, prototips digitals igual que no-digitals per a diferents realitzacions.

PB és construït a llarg d’un inventari d’obres d’art, demos de programari, eines, objectes físics, jocs, etc. La viatjera i creixent col·lecció forma un context compartit on es pot observar als aparells que fan a “els cossos” aparèixer i correlacionar-se. A través d’una pràctica basada en l’acció, Possible Bodies inventarien articles al llarg d’urgències situades. Els investigadors involucrats inclouen performers de programari, artistes, desenvolupadors somàtics, activistes sensibles i acadèmics desobedients.
Algunes de les nostres preguntes inclouen: Com és que la cultura militar, hollywood i les indústries farmacopornográfiques trascendeixen i permuten quan col·laboren en 3D? Quins són les conseqüències de la matemàtiques i lògica computacional del 3D? En quina manera l’escaneig mèdic contínua la pràctica an-atòmica de “tallar” cossos en “totalitats” susceptibles? Com és que entenem la tensió entre la infinita resolució i la fonamental falta de precisió? Pot l’especificitat ser universal? On està inscrita la ficció política d’aquests cossos? Què subjetivacions produeix i com? És possible desenvolupar eines assequibles que complementin o que reemplacin la costosa practica propietària d’alta tecnologia?

 

Us de cookies: Utilitzem cookies en aquest lloc web per millorar la usabilitat de usuaris. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies