Sobre unes fàbriques molt creatives

Entrevista amb Sergi Díaz, responsable del projecte Fabra i Coats

Fa un parell d’anys, aquí el becari d’Hangar es dedicava a gravar unes petites peces de vídeos a casa, a manera d’idees visuals. Va ser així com va començar el meu veritable contacte amb el món de l’Art. Cada dimecres filmava un d’aquests vídeos i, fins i tot, hi va haver un temps que em vaig proposar rodar un cada dia. El videoart es va convertir en una passió. I en el mal de cap de la meva mare. Perquè no és molt normal que el teu fill es posi sobre la taula del menjador a llançar llet des de les altures perquè caigui en una tassa, ni tampoc que t’agafi l’olla de l’estofat per ficar el cap a dins. Sé que potser penseu que això és mentida, però no, és totalment cert i sinó, premeu aquí. Després de la raonable bronca que em vaig endur per posar la testa on no tocava, vaig saber que, definitivament, la cuina i el menjador de casa no podien seguir sent l’escenari dels meus deliris audiovisuals.

Així va ser com vaig decidir reunir-me amb més joves artistes excèntrics per formar un grup creatiu, Nakadaska, i així va ser també com vaig descobrir les fàbriques de creació de Barcelona, espais amplis, diàfans, amb enormes sales polivalents on poder donar forma a les meves idees sense que la meva mare patís un atac d’histèria diari. Des d’aquell dia, estic profundament enamorat d’aquests llocs, i a Déu poso per testimoni que faré tot el que estigui en la meva mà per recolzar la seva causa! De fet, per l’afecte que els hi tinc, vaig decidir entrevistar el responsable de la seva gestió i la Marta, la meva tutora de pràctiques, em va posar en contacte amb Sergi Díaz, responsable del projecte de Fabra i Coats, vaixell insígnia del programa fàbriques de creació. Tot i que encara continua coordinant els treballs de remodelació del centre, em va dedicar uns minuts i això va ser el que em va explicar.

Una entrevista d’Adrián Pino

Què singularitzaria les fàbriques de creació com a espais creatius?

Totes comparteixen uns trets comuns, el primer dels quals és que són equipaments públics, tot i que amb gestions ben diverses: Hangar és una fundació creada per l’Associació d’Artistes Visuals, l’Ateneu Popular de 9 Barris és una entitat que en el seu moment va aglutinar diversos col·lectius; un espai com La Seca funciona a mode de societat cooperativa, i d’altres, com la Fabra i Coats, són gestionats directament per l’Ajuntament de Barcelona. En qualsevol cas, el que singularitza tots aquests equipaments municipals és la voluntat, sobretot, de donar suport als processos de creació, i de ser estimuladors i dinamitzadors de l’activitat creativa de la ciutat, oferint no només espais, sinó també organitzant propostes en què la ciutadania pugui participar-hi. És cert que a Barcelona hi ha d’altres entitats i projectes amb gestions de caire privat que  també tenen aquesta voluntat de generar sinergies, però en el cas de les fàbriques, l’accés a determinats espais o projectes es fa sempre a través de convocatòries públiques i sota uns criteris de selecció.

Ara que ja sabem què son, caldria saber quan es va iniciar el programa i, sobretot, perquè?

Formalment s’inicia a l’any 2006, quan es fa la revisió del Pla Estratègic de Cultura que havia d’establir les línies mestres de les polítiques culturals fins el 2016. I una d’aquestes línies definia que s’havia de donar suport als artistes de la ciutat, perquè molts estaven marxant fora. Els preus dels lloguers no estaven al seu abast i faltava un recolzament institucional dels projectes, així com espais i equipaments per poder-los realitzar en les millors condicions possibles. L’administració seguia impulsant la construcció de museus, biblioteques, auditoris, etc., però ara calia oferir també serveis i residències per a creadors. El 2006, doncs, es produeix aquest canvi de rumb, i a partir del 2008 ja comencen a fer-se les obres d’adequació de nous espais i d’ampliació dels ja existents.

Fabra i Coats

I quines fàbriques van deixar el seu passat manufacturer per convertir-se en centres de creació?

Ara mateix són 8: la Central del Circ, l’Ateneu Popular de 9 Barris, el Graner, La Escocesa, La Nau Ivanow, La Seca, Fabra i Coats i Hangar. Cada espai té la seva singularitat i idiosincràsia, i creiem que és bo que sigui així per afavorir la pluralitat. No obstant, totes comparteixen unes condicions: son equipaments públics, la seva  gestió té vocació de servei públic i, per tant, han de garantir la transparència, l’accessibilitat als espais i unes tarifes assequibles.

Dins d’aquest grup de 8, quin paper juga Hangar?

Hangar ha servit de model per definir moltes parts importants del programa de fàbriques de creació: la seva experiència i trajectòria ha fet de guia en molts moments. En l’àmbit de les arts visuals, ha sabut reconèixer unes noves necessitats, i aquesta capacitat d’adaptació és també un referent pel conjunt de fàbriques. Hangar sempre està a la ultima, sempre respon al que la realitat del moment demana. I això es pot veure especialment en el terreny de l’aplicació de les noves tecnologies i el multimèdia a les arts visuals; en aquest àmbit, Hangar no és només un referent a Espanya, que això és evident, sinó que ho és també a nivell internacional.

Hangar

Quan llegeixin això, es posaran ben contents a Hangar! Bé, seguim: quina implicació tenen les fàbriques de creació en l’activitat econòmica i cultural de la ciutat?

L’impacte realment és difícil de mesurar, perquè estem parlant de béns intangibles. El que aporten, en aquest sentit, és valor afegit, pel fet de generar noves idees i continguts que, des del meu punt de vista, no només tenen una implicació econòmica sinó també social, implicació que cal preservar i mantenir. El recorregut de les fàbriques de creació realment és molt petit, tenim pràcticament 2 anys, però considero que estem definint un entorn cultural molt més interessant pels ciutadans, alhora que contribuïm a la ocupació. D’altra banda, les fàbriques de creació són un estímul per a que artistes estrangers vulguin preparar els seus espectacles aquí, en un context diferent on hi passen coses constantment.  Tots aquest projectes, siguin de creadors autòctons o de fora, es plantegen com a processos oberts, i aquest crec que és un impacte també molt positiu. La ciutadania té l’oportunitat de veure els processos que donen lloc a un producte cultural, i així es fa visible allò que era invisible i desconegut. D’aquesta forma, es creen nous públics i es desenvolupa una percepció diferent de les pràctiques artístiques.

Les fàbriques són llocs reservats als artistes o la temptativa és que siguin un lloc obert a la ciutadania?

Avui dia, la creació cada cop menys és un territori exclusiu dels artistes, al contrari, hem pogut comprovar com els nous mitjans estan facilitant la incorporació de persones fins aleshores alienes al món de l’Art. A les fàbriques, es recolzen aquest tipus d’iniciatives i, per tant, hi poden entrar artistes i no artistes. El repte està en com fer arribar a la gent aquesta afirmació. Per mi, la solució segueix sent el fet de recolzar la idea dels processos oberts: fent mostres de treballs en curs, estrenant propostes que no estan madures, però donant-les a conèixer, i després recolzant propostes comunitàries i participatives. Per tant, aquesta seria la doble via per convidar a la gent a visitar les fàbriques: d’una banda, requerint la seva participació directa; de l’altra, fent visibles els processos.

Ateneu Popular de 9 Barris

Hi ha cap projecte per fer-ne difusió a nivell general?

Hi ha la voluntat de que la gent sàpiga perquè existeixen i perquè s’ha fet una inversió, però també és cert que potser aquí no hi ha la necessitat, com succeeix en els teatres o els museus, de fer una campanya de comunicació per tal que el públic vingui a veure els espectacles. La nostra preocupació real és que la gent s’interessi pel projecte, sàpiga qui som i on trobar-nos, i això inclou la ciutadania, però també espais, projectes o festivals de caire cultural que puguin fer servir les nostres instal·lacions. La campanya de difusió, doncs, ha d’anar més per aquesta comunicació indirecta.

En relació a d’altres ciutats europees, què caracteritza el model de fàbriques de creació de Barcelona?

Barcelona ha buscat la seva singularitat després d’investigar d’altres casos. En el cas francès, les fàbriques que s’han convertit en espais de creació són gestionades per l’administració; ajuntaments i d’altres institucions públiques, doncs, n’han assumit la rehabilitació. A Alemanya es tracta d’espais majoritàriament privats i estan gestionats per associacions, col·lectius, entitats, etc., que reben ajuts per part d’institucions públiques, com succeeix també a Anglaterra, tot i que allà tots els centres d’aquest tipus són privats. A Barcelona, hem elaborat un model en què és molt important la col·laboració amb associacions, entitats, col·lectius, etc., que coneguin clarament les necessitats del sector artístic i creatiu i que, per això, puguin fer una millor gestió dels equipaments, que són públics. En el cas de la Fabra i Coats, és l’ajuntament qui la gestiona, tot i que també fa inversió en la resta de fàbriques. Un altre tret que singularitza el model de Barcelona, és que s’ha apostat per crear una xarxa d’espais creatius, i no per concentrar-ho tot en un de sol, com és el cas de Matadero a Madrid. Hem intentat que hi hagi una disseminació en el territori i una especialització per disciplines o àmbits.

La Seca

Sembla doncs que la creativitat té un paper important, no?

Es diu que la recuperació econòmica passa per la inversió en innovació i creativitat que faci una societat, sigui en el context d’una ciutat, una regió o un país. Per tant, si són les claus del nou cicle econòmic, és més que evident que la creació artística té i ha de tenir un paper fonamental. Els artistes sempre busquen nous reptes,  nous camins, noves formes de solucionar conflictes o determinades situacions, de manera que el recolzament a la seva activitat pot ser un estímul de canvi en positiu. D’altra banda, val a dir que el desenvolupament d’aquests sectors, permet que les ciutats siguin menys dependents i es presentin en millors condicions en el panorama internacional.  Les institucions són conscients d’això i, tot i que de vegades no s’emprin els millors instruments, s’estan promovent nous camins i nous sectors.

I en aquesta mirada al futur: hi ha previsió d’incorporar noves fàbriques?

Nosaltres no creiem que el programa estigui tancat, però també és cert que en el context econòmic actual les limitacions que hi ha, fan difícil noves ampliacions. Tot i que algunes fàbriques ja estan habilitades, en d’altres encara falta fer-hi obres i això requereix inversió. Per tant, la prioritat és concloure les remodelacions i després es valoraran noves incorporacions. Arribat el moment, seria interessant poder considerar espais creatius no només de Barcelona, sinó de la seva àrea metropolitana, clar que això també dependrà dels interessos dels municipis. En qualsevol cas,  és evident que cal crear una xarxa de relació i comunicació entre tots els espais que existeixen a la província, establint un lloc on intercanviar propostes i discutir nous reptes.

La Escocesa

I, de cara als propers anys, quins serien aquests reptes?

En primer lloc, crec que es fonamental completar l’habilitació de les fàbriques i, acte seguit, tenir capacitat de generar sinèrgies entre unes i altres, optimitzant recursos, que no són pocs, i elaborant propostes interessants. A més, cal reforçar  les connexions entre artistes i col·lectius, que tot sovint estan molt separats; afavorint la seva col·laboració, es generaran noves propostes que atrauran a la ciutadania. El tema internacional també és clau: caldria apostar per relacions amb centre europeus i d’altres regions, impulsant programes d’estades d’artistes, per exemple. I finalment, crec que és important legitimar-nos davant del ciutadà i que aquest entengui el paper que juguem.

Doncs crec que no hi ha millor forma d’acabar aquesta entrevista: com convidaries a descobrir les fàbriques de creació?

La imatge que hem de projectar és que són espais oberts, flexibles, accessibles i assequibles on sempre s’estan generant noves propostes atractives, i on realment pots trobar col·lectius i persones d’àmbits creatius ben dispars que tenen la curiositat d’aprendre i saber coses noves. Aquesta és l’autèntica identitat de les fàbriques de creació: espais que val la pena descobrir, ja no només pels recursos, sinó perquè pots rebre uns inputs molt important a la teva vida.

 

Si jo hagués de pensar una campanya de promoció per a les fàbriques de creació, se’ns dubte consistiria a gravar la meva cara al·lucinant en entrar avui a l’enorme vestíbul de Fabra i Coats, o descobrint la sala polivalent d’Hangar quan buscava un lloc on fer una sessió de fotos, o trepitjant per primer cop les instal·lacions de la Nau Ivanow el dia que ens vam traslladar allà amb el meu grup creatiu. Aquesta cara de nen a qui li acaben de regalar just el que volia: infinits metres quadrats on poder crear. Després d’abandonar Fabra i Coats, veritablement sento que jo estic fet per a aquests llocs. Ni pis, ni casa, ni apartament, ni habitació de lloguer: si fos per mi, instal·laria ara mateix el meu llit a qualsevol fàbrica de creació i em passaria els dies esprement el cervell per contribuir a dinamitzar aquests espais. Seria una bona forma de tornar-los el que ells m’han donat: unes ànsies enormes de no parar d’imaginar i de lluitar per allò en el que crec i confio, la creació en totes les seves accepcions i totes les seves facetes.

 

Les imatges que il·lustren aquesta entrevista pertanyen a la pàgina oficial del programa fàbriques de creació, que podeu consultar a: http://www.bcn.cat/fabriquesdecreacio/ca/

Us de cookies: Utilitzem cookies en aquest lloc web per millorar la usabilitat de usuaris. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies