Taller Future Timeline a càrrec de Regina de Miguel

Taller en el marc de (…)Ciència, Territori i narratives subjectives
Calendari: 26, 27 i 28 d’abril. De 16:00 a 20:00.
Lloc: Hangar
Inscripcions: La matrícula és gratuïta i s’accepten inscripcions fins a completar aforament. Per inscriure’t envia un e-mail a cienciaterritorio@googlemail.com amb el teu telèfon, nom i cognoms, Cv, DNI i un breu text de motivació explicant perquè t’agradaria assistir al taller.

… un dia necessitarem arqueòlegs perquè ens ajudin a endevinar els arguments originals fins a de les pel·lícules clàssiques.
William Gibson, Món Mirall.

Sent així, aquest principi no només augura la fi de la utopia com a forma, sinó també de la ciència ficció en general, en afirmar que fins a les nostres imaginacions més deslligades no són més que constructes composts de fragments i trossos de l’aquí i l’ara: “Quan Homer es va formar la idea de la Quimera, no va fer més que unir en un sol animal parteixes corresponents a diferents animals: cap de lleó, cos de cabra i cua de serp”. En el plànol social això significa que la nostra imaginació és ostatge de les nostres maneres de producció.
Frederic Jameson, Arqueologies del futur. El desig anomenat utopia i altres aproximacions de ciència ficció.

1.Presentació:
Per diferents raons fa molt que no alberguem visions miraculoses i utòpiques en relació a les promeses de progrés tecnològic i científic per venir. Les imatges de la ingent producció, tant literària com a cinematogràfica, que el gènere ciència ficció ens ha subministrat sobre aquest tema, han resultat ser el futur del que ja inevitablement, és el nostre passat. De manera que en analitzar-les realitzem una sort de “arqueologia del futur”.
Tenint en compte que els relats etnocéntrics sobre un progrés tecnocientífic vénen donats històricament des del prisma de la raó i el seu avanç ininterromput, tant Foucault com el filòsof de la ciència, P. Feyerabend proposen un qüestionament al retrat discursiu construït per filòsofs i metodóloecs entorn dels procediments del quefer científic. Feyerabend afirmava que la història de la ciència és tan complexa i posseeix infinits errors com les idees que conté, no obstant això ha estat reconstruïda sota la forma d’un “relat” objectiu i accessible a un plantejament que conforma una arquitectura de regles estrictes i fixes.
Des d’aquests plantejaments podem considerar el discurs de la ciència com una ficció entre d’altres, capaç de produir un “efecte de debò” (com tots els efectes literaris), a partir de característiques textuals com l’ocupació dels temps verbals, estructura en les frases, etc.
Seguint a F. Jameson, trobem un clar exemple en la novel·la Solaris de Stanislav Lem. En ella l’autor projecta una biblioteca completa amb tots els possibles enfocaments per a l’estudi del desconegut planeta. “Cada teoria en ella recull el desenvolupament i el final de l’estancament de cada nova línia d’investigació científica i, de fet, en la immensa varietat lògica de les teories i escoles, i en l’extraordinari enginy i l’energia mental invertits en ells, Lem ens ha donat una representació virtual de la pròpia ciència, la ciència “pura” i no només el coneixement, amb una sociologia en miniatura dels científics, una història del seu finançament, i també una explicació de la funció dels experiments i la publicació científica”.
Així doncs es precisen estratègies de retrospecció i reescriptura dels fets que poden resultar des de l’anarquisme epistemològic o anarqueología.

2. Proposta de taller:
La línia de treball que proposa Regina de Miguel s’insereix en la metodologia d’investigació i treball que he experimentat en el seu últim projecte Nouvelle sciencie vagui fiction.

Els objectius del taller es dirigeixen a generar narracions subjectives i d’intersecció de la pràctica artística en altres àrees de coneixement a partir de la revisió de diversos materials pertanyents a l’àmbit de la ciència ficció o tangencials que tracten d’imaginar o proposen un futur. A partir d’aquí es realitzarà un mapa conceptual o timeline no lineal que reculli visions generades des dels relats ficcionales, fets reals i les narratives generades en el propi taller.
La dinàmica serà la següent:
a.) Presentació del projecte.
b.) Treball previ amb materials d’arxiu online (veure http://futuretimeline.tumblr.com/ i
http://nouvellesciencevaguefiction.tumblr.com/). El primer recollirà un arxiu – línia històrica de materials (pel·lícules, llibres, música, etc… susceptibles com a cas d’estudi d’arqueologia del futur). El segon ofereix material relatiu al projecte Nouvelle Science Vagui Fiction i orientarà en la metodologia de treball i investigació.
c.) Posada en comú de propostes generades a partir de la revisió de materials
(imatges, escrits, etc…)
d.) Realització de la Timeline.
i.) Publicació.

Regina de Miguel (Màlaga, 1977)

Artista i productora cultural. Desenvolupa el seu treball entorn de connexions entre situacions d’anàlisis i percepció científica quan coneixement objectiu (escales de versemblança), aprenentatge no experiencial derivat de l’imaginari tecnològic (estranyament i projecció) i graus de formació de consciència ideal i crítica (noves formes d’orientació). Part de la seva producció ha abordat fonamentalment les estratègies de les formacions de desig, crisi de sentit subjectiu, i la seva visualització com a paisatge psicosocial en forma de cartografies. En el mateix sentit també analitza la transferència especulativa en els instruments d’aprenentatge científics i culturals.

Col·labora periòdicament amb el grup de treball A user´s guide (http://ausersguide.tumblr.com/), un projecte dedicat al backstage de l’art i la producció cultural. També forma part de Correspondències des de Eyjafjalla (http://eyjafjalla.org/) un projecte de reflexió sobre la idea d’Europa.

El seu treball ha estat mostrat en institucions com Artium, La Panera, Musac, La casa Encesa i es troba en les col·leccions del Museu Basc d’Art contemporani (Artium), Fundació Arquejo, CGAC, Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia.

Per a més informació: http://reginademiguel.net/

Gender Art Net en Hangar forma part de (…) Ciència, territori i narratives subjectives és un projecte de Lorenzo Sandoval per a la Convocatòria 2011 de comisariado de Ca Felipa.

(…),Ciència, territori i narratives subjectives

El projecte (…),Ciència, territori i narratives subjectives, busca treballar sobre el potencial transformador de les narratives subjectives plantejat per algunes dones que analitzen, ficcionan i qüestionen els models de representació del territori i de la ciència. Es tracta de generar una psicogeografía complexa que debat els rols i els formats de la investigació historiogràfica de les imatges. Aquest projecte es construeix com una indagació en curs presentada en formats variables.

En aquesta ocasió, l’exposició adopta el títol de Explorations in the void escollit pels participants del taller Gender Art Net. Est és un dels resultats dels exercicis de taxonomia experimental del workshop, impartit al gener per María Ptqk i Nicolas Malevé en Hangar.

Exposició: Expeditions to the Void.
Inauguració: 24 – 04 – 2012. Ca Felipa.
Amb .Teresa Solar, Paloma Polo, Regina de Miguel, Claire L. Evans i Gender Art Net.

Workshops: .Gender Art Net (María PTQK i Nicolas Malevé) i Future Timeline (Regina de Miguel)

Conferències: 25 – 04 – 2012. Museu Blau.
Juan Vicente Aliaga, Marta Rebollo, Constantvzw

El mail de contacte per les incripciones és: cienciaterritorio@googlemail.com

Un comentari

  1. Retroenllaç: FUTURE TIMELINE «

Us de cookies: Utilitzem cookies en aquest lloc web per millorar la usabilitat de usuaris. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies