Clítoris que punxen: taller de modelatge i impressió 3D per dissenyar armes d’autodefensa

Passats els 90, els tecnofeminismes van entendre que la tecnologització de la societat no va venir acompanyada de la despatriarcalizació imaginada. La descentralització, desterritorializació i desjerarquització que eines com a internet proposaven han estat sotmeses als mecanismes de control i exclusió de les elits capitalistes. Els horitzons igualitaris somiats per les activistes de la tecnologia es van desdibuixar per deixar pas a una profunda mercantilització dels recursos tecnològics per grans companyies, al simulacre de la neutralitat ideològica, als sistemes de vigilància automatitzada i gairebé obligada en l’ús de la tecnologia i a l’estructuració d’un poder en els sistemes d’informació difús, nòmada i difícilment localitzable.

La democratització de la tecnologia no va portar la despatriarcalització a les nostres vides, però sí una sèrie d’aparells i sistemes que són ja indissociables de les nostres activitats laborals, socials i d’entreteniment. Els llocs de poder -de propietat del coneixement i de presa de decisions- sobre aquestes tecnologies segueixen sent ocupats majoritàriament per homes cis, que es concentren en uns territoris i grups econòmics molt limitats i que ens condueixen a règims d’obsolescència, consum frenètic, absència de cures, marginació i atac als rols de gènere no tradicionals -especialment, no masculí-dominants… Entre nosaltres, habitants de la cultura occidental europea, atravesades ja de manera naturalitzada per la tecnologització i mantenint la violència heteropatriarcal estructural i institucional, es fan necessaris espais i propostes de resistència que possibilitin entorns de cures, protecció, defensa i dissidència transformadora.

De manera escandalosament recent, i sent conscients de com aquestes estructures patriarcals i capitalistes afecten el coneixement i gaudi dels nostres propis cossos, Helen O’Connell -uròloga australiana- va definir en 1998 la primera anatomia exacta del clítoris. Anys després, en 2016, Odile Fillod -mèdica i investigadora francesa- va desenvolupar a través d’un Fablab un model 3D imprimible que va decidir posar a la disposició del públic per combatre l’obscurantisme científic -desconeixement, desinterès i negació- que ha envoltat a aquest òrgan. Actualment el seu model 3D s’utilitza en múltiples i diversos programes de recerca i divulgació científica, artística, pedagògica… Es converteix, així, en un objecte carregat de potencial llibertador i en una mostra de com podem utilitzar les tecnologies per desenvolupar projectes que alteren les estructures de poder.

Clítoris que punxen part de la necessitat d’organitzar estratègies d’acció davant la passivitat estructural enfront de les violències sexuals. Proposa construir un espai temporal i reproduïble de cures, protecció, defensa i dissidència transformadora enfront d’aquestes violències a través de l’aprenentatge i ús de tecnologies de producció -en aquest cas, modelatge i impressió 3D- de lliure accés. Juntxs dissenyarem i fabricarem armes d’autodefensa partint del model 3D de clítoris d’Odile Fillod, reflexionarem sobre la idea d’autodefensa i imaginarem maneres alternatives de relacionar-nos amb els processos i eines de producció tecnològica.

Dirigit a:

Qualsevol persona que vulgui participar en el disseny i fabricació d’armes d’autodefensa i no s’identifiqui com cis home (home, masculí, heterosexual…). No serà necessari posseir coneixements previs de modelatge ni impressió 3D, ni hauria de ser soporífer per a qui sí que els té, però serà imprescindible disposar d’un ordinador per treballar durant el taller.

Objectius:

  • Desenvolupar un disseny d’arma d’autodefensa per a impressió 3D
  • Reflexionar sobre els mecanismes de control i exclusió i els usos possibles de la tecnologia.
  • Imaginar i proposar altres formes de resistència col·lectiva a les violències heteropatriarcals i capitalistes

Durada: 9 hores

Calendari: dimecres 12, 19 i 26 de setembre de 18 a 21 h.

Matrícula: 30 € (inclou costos de material). Si no pots pagar la matrícula però vols participar, pots proposar un intercanvi a info(at)tmtmtm.xyz

Programa:

Sessió 1: Repàs de la proposta conceptual, posada en comú de metodologia, disseny col·lectiu d’una arma basada en el model 3D de clítoris.

Sessió 2: Introducció a Tinkercad i modelatge de l’arma dissenyada col·lectivament o altres variants imaginades.

Sessió 3: Pas dels models 3D digitals a impressió 3D. Impressió de cada arma d’autodefensa i comiat. Esperem no haver d’usar-les mai!

Imparteix:

Belén Soto, integrant del col·lectiu TMTMTM de producció tecnològica.

Categories: Formació, Wetlab | Etiquetes: ,

Us de cookies: Utilitzem cookies en aquest lloc web per millorar la usabilitat de usuaris. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies