INDISCIPLINES CREATIVES Sabers Compartits i Intel·ligències Col·lectives

Què significa ser un productor de coneixement cultural en el paisatge devastat de l’economia creativa i en la nova era del feixisme global?

La nova forma de vida predominant en la nostra època és la empresarialitat. Els subjectes som responsables i prenem decisions, en totes les situacions de la vida, segons el principi de la utilitat, sobre inversions en nosaltres mateixos com a projectes empresarials. I la creativitat és el model de referència per a la gestió de la empresarialitat d’un mateix.

Al mateix temps, els artistes i l’ensenyament artístic reclamen l’art com a productor de saber. La recerca artística com a disciplina científica de producció de coneixement és un fenomen assentat en l’acadèmia, beques i residències artístiques, formant part indissoluble de la cadena de valor de l’economia de l’art.

Si en el paradigma del capitalisme cognitiu en què tot coneixement es converteix en mercaderia i en què la ciència i l’economia planifiquen i controlen tota la vida subjectiva sense necessitat d’un control governamental, hi ha alguna possibilitat que l’art sigui encara eficaç en la subversió de les estructures experiencials i perceptives?

Objectius

El taller Indisciplines Creatives proposa veure com i qui té el gran privilegi de crear coneixement, qüestionar-nos d’on prové i qui té accés a aquest, qui té el dret a parlar, i a quins tipus de coneixements accedim i des d’on, a partir de tres casos extrems d’organització de coneixements compartits.

Com a punt de partida per abordar aquest tema, el taller proposa sobrevolar a vista d’ocell tres maneres extremes d’elaborar intel·ligència col·lectiva en la ampla geopolítica del coneixement en la qual estem immersos.

Traslladant-nos a través d’un territori dens, des de l’organització de la innovació tecnològica dedicada a la indústria bèl·lica i el paper de l’acadèmia en l’economia, fins a la psiquiatria institucional i la teoria post-colonial, aquest taller convida a debatre com desenvoluparem el coneixement en els propers 30 anys com a subjectes multidimensionals, descentralitzats i desplaçats que ens obliguen ja avui dia a moure’ns entre dominis, professions, territoris i situacions.

Duració: 9 hores
Calendari: 11, 12 i 13 juny 2018
Horari: De 18h a 21h
Matrícula: 20 €. Per inscriure’t, per favor, omple el formulari

Programa

DIA 1: Tres casos de sabers indisciplinats:
Epistemologia ch’ixi *, tecnociències de la guerra i micropolítiques del cos.

En el desenvolupament de les economies del coneixement l’autoformació forma part de l’ús inflacionista del “acte” (autoemprendedor, etc.) propi de l’argot neoliberal. Indica que els costos del welfare es bolquen sobre els individus, és un elogi de la fragmentació i de la impossibilitat de compondre una força col·lectiva: “la societat no existeix” com va dir Margaret Thatcher, ”existeixen només els individus i les famílies”.

No obstant això, noves perspectives que reuneixen tecnologia i mite, col·lectivitat i poder polític, sabers tradicionals i científics activen pràctiques que reverteixen i resisteixen l’extracció de plusvàlua en els processos d’autoorganització del comuna de el “turbocapitalisme” com per exemple succeeix en la implantació de la web 2.0.

Durant la primera sessió es proposa contraposar una revisió històrica de l’origen de Silicon Valley amb dues propostes de resistència al model de captura de producció del comuna pel capital: l’epistemologia de l’oralitat de la sociòloga Silvia Rivera Cusicanqui i l’experiència clínica revolucionària que Guattari va contribuir a posar en peus en la clínica La Borda fa 40 anys i que avui continua vigent.

1. La història secreta de Silicon Valley.
2. Els sabers compartits de Silvia Rivera Cusicanqui.
3. Les micro-polítiques de Felix Guattari a La Borda.

Visionat de tres vídeos i debat.

DIA 2: Tres métodologíes heterodoxes d’intel·ligència col·lectiva:
Bàrbars, antropófags i tántrics.

L’actual crisi de la separació dels sabers en disciplines organitzades en l’època moderna i basades en el mite de la puresa, i que afavorien unes dinàmiques de control i dominació, s’estan recodificando per imposar noves mesures artificials com la interdisciplinaritat i multidisciplinariedad.

No obstant això, podem trobar propostes realitzades en els últims 50 anys que poden ser inspiració i base per a canvis més profunds en la distribució col·lectiva del saber. Les lluites per organitzar el coneixement són sempre lluites per organitzar el comú i la subversió de les jerarquies i segmentacions que imposa la societat capitalista.

Durant la segona sessió es proposen una sèrie de lectures de diversos experiments d’organització de coneixement col·lectiu. Ampliant les pràctiques de Silvia Rivera Cusicanqui sobre la idea de “coneixement” connectat a la (des)colonialitat els microdispositius per el agenciament del desig de Félix Guattari, es revisen entre altres, el moviment antropòfag de Oswald d’Andrade a Brasil o l’arquitectura vivida de l’Escola d’Arquitectura de Valparaíso en els anys 50.

Lectures compartides i debat.

DIA 3: Pràctiques de l’afinitat: Coinvestigació, futurologíes micro-polítiques i narratives meta-col·lectives.

Amb la intenció d’imaginar la relació entre política i saber, entre organització i subjectivitat i sobre la base de l’anàlisi de casos realitzades en les dues sessions anteriors, en la tercera sessió es proposa als assistents analitzar experiments pràctics de coneixement col·lectiu, que sense arribar a aprofundir en ells, es pretén discutir les seves diferències, similituds i potencialitats.

Es proposen tres tècniques-tàctiques com a punt de partida a través d’un joc desenvolupat pel col·lectiu Laboratori de Pensament Lúdic: The Game of Kin: The children of Compost, inspirat en el pensament de Donna Haraway. El desenvolupament de Game of Kin invoca una narrativa col·lectiva sobre futurologíes micro-polítiques per potenciar processos de coinvestigació.

La coinvestigació planteja, en l’aquí i ara de la cooperació social, el problema de com crear una alternativa radical a l’estatut epistemològic científic. La hipòtesi de la coinvestigació és que existeix la possibilitat d’abatre allò que separa la política de la ciència, de tal manera que la producció de saber produeixi també subjectivitat i construeixi organització de manera immediata.

A càrrec de

Constanza Mendoza

—————————————————————————————————————–

*Ch’ixi literalment es refereix al gris jaspiat, format a partir d’infinitat de punts negres i blancs que s’unifiquen per a la percepció però romanen purs, separats. És una manera de pensar, de parlar i de percebre que se sustenta en el múltiple i el contradictori, no com un estat transitori que cal superar (com en la dialèctica), sinó com una força explosiva i contenciosa, que potencia la nostra capacitat de pensament i acció. Se suposa així a les idees de sincretisme, hibridesa, i a la dialèctica de la síntesi, que sempre caminen a la recerca de l’un, la superació de les contradiccions a través d’un tercer element, harmoniós i complet en si mateix.

Sociologia de la Imatge, Silvia Rivera Cusicanqui.

++

Categories: Formació |

Us de cookies: Utilitzem cookies en aquest lloc web per millorar la usabilitat de usuaris. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies