El Genoma en un Microxip, amb el PRBB

Al món de la genòmica, els microarrays són els reis. Són portaobjectes de vidre, d’uns 5 cm de llarg per 2 cm d’ample, en els quals es poden col·locar fins a 1 milió d’ínfimes gotes, una al costat de l’altra. Cadascuna d’aquestes gotes, que s’adhereixen químicament al vídre, forma un punt que conté generalment una única sonda- un tros d’ADN corresponent a un fragment del genoma. Així, es pot tenir una gran col·lecció de gens, fins i tot el genoma sencer, tot això representat en pocs portaobjectes. Aquest sistema permet dur a terme anàlisi en desenes de milers de gens alhora, mentre que normalment s’hauria de fer gen a gen.

L’ús més habitual d’aquests estudis és el de l’expressió gènica. Es diu que els gens ‘s’expressen’ quan aquests s’activen per convertir-se en proteïnes. En aquesta conversió hi ha uns intermediaris, els ARN missatgers (ARNm). Cada gen produeix un ARNm i aquests són els que els científics detecten per saber si un gen s’està expressant. Amb aquesta finalitat s’extreuen els ARNms de les cèl·lules, es marquen amb unes molècules fluorescents i es posen damunt del microarray, on cada ARNm reconeixerà la seva sonda- un punt del microarray- i se li unirà específicament. Així es pot observar el microarray i veure què punts són fluorescents: aquests representen els gens que s’estan expressant.

D’aquesta manera, els científics poden saber quins gens s’expressen en una condició determinada i a quins nivells (segons la intensitat de la fluorescència), i també es poden comparar dues condicions, marcant els ARNms amb colors diferents. Per exemple, es pot comparar l’expressió gènica d’una persona sana i d’una malalta, o en la mateixa persona abans i després de prendre un medicament, i així veure què gens s’expressen en una condició i no en l’altra. Tot això dóna pistes sobre quins gens poden estar implicats a la malaltia o quin efecte té la medicació.

La instal·lació audiovisual El Genoma en un Microxip, desenvolupada conjuntament per Hangar i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, “captura” els rostres dels visitants per transformar-los en patrons de colors a manera de “microarrays”. Els patrons es visualitzen en una gran pantalla (5 x 2m) formada per tires de LEDs. Aquesta visualització de la tecnologia dels microarrays està generada per la varietat dels visitants, que s’apropen a un moble amb una càmera. Mitjançant un sistema de computer vision, aquesta detecta característiques del rostre com per exemple la distància entre els ulls o la forma de la cara o del nas i pren una imatge. Un algoritme creat específicament per a aquesta instal·lació transforma les dades de la imatge capturada en un patró de colors. Així, les diferents cares generen diferents patrons, que es van sumant a la base de dades.

Quan la instal·lació està inactiva, i no hi ha ningú capturant el seu rostre, els microarrays, acumulats s’ “animen”, passant d’uns a uns altres en una festa de colors i so. En el monitor es poden veure els rostres que han creat cada array, sincronitzats amb l’animació.

Aquest projecte es va desenvolupar en col·laboració entre Hangar, centre de producció i experimentació d’arts visual i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) amb el suport de la Fundació Espanyola de Ciència i Tecnologia per l’Open Day del PRBB el 2010.

Durant el 2011 la instal·lació es va presentar en el marc de la Festa de la Ciència organitzada per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

Us de cookies: Utilitzem cookies en aquest lloc web per millorar la usabilitat de usuaris. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies