Should Auld Acquaintance be Forgot, de Daniel Jacoby

A “Should auld acquaintance be forgot”, de Daniel Jacoby, una persona en primer pla mira a càmera mentre ens parla. Hi ha alguna cosa estranya i inconnexa en el seu relat. Sembla una confessió, com si el narrador estigués explicant una experiència pròpia. Conforme avança la narració, ens adonem que el protagonista és una persona que té la capacitat de llegir els llavis, està veient una pel·lícula sense volum i ens explica el que és capaç de llegir en els diàlegs dels actors. El títol de la peça procedeix d’un vers d’una cançó típica en països angloparlants que es canta per celebrar l’entrada de l’any nou, i que parla d’oblidar vells coneguts. És també la cançó que sona en l’escena final de la pel·lícula, una comèdia romàntica dels 80. En modificar d’alguna manera el procés d’emissió-recepció, el missatge es complica i el resultat és una curiosa escena davant la qual l’espectador es situa en un pla diferent de l’habitual. L’obra va ser produïda específicament per a l’exposició “Before Everything“, presentada al Centro de Arte 2 de Mayo, a Móstoles.

Us de cookies: Utilitzem cookies en aquest lloc web per millorar la usabilitat de usuaris. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies