Per un futur estrany. Presentació de Xenofeminisme. Tecnologies de gènere i polítiques de reproducció de Helen Hester

El 15 de novembre es presenta, en col·laboració amb Hangar, “Xenofeminisme. Tecnologies de gènere i polítiques de reproducció” de Helen Hester. Amb la participació de Caja Negra i Toni Navarro, i la posterior presentació del colaboratori interdisciplinar de biologia DIY/DIWO Prototy_ome a càrrec de Laura Benitez.

El prefix xeno– refereix a la voluntat de produir un tipus de feminisme que adopti la diversitat sexual més enllà de qualsevol concepció binària i que tingui la capacitat de forjar aliances i maneres de solidaritat amb el diferent, el cas estrany, l’alienígena. A partir d’influències que van des del ciberfeminismo, el poshumanismo, l’activisme trans*, el materialisme i l’aceleracionisme, les xenofeministes projecten un món més enllà de les nocions de gènere, sexe, raça, espècie i classe, i entenen la naturalesa com un espai de conflicte travessat per la tecnologia que ha de ser reconquistat constantment, especialment per les dones sobre qui la idea d’allò  “natural” amb el seu mandat reproductiu pesa de forma aclaparadora. Es tracta de desenvolupar representacions per a un “futur estrany” que no imposin ni condemnin la reproducció biològica i que estableixin models no normatius de reproducció social basats en l’autonomia dels cossos i la diversitat sexual, capaces de promoure llaços afectius i de cura més enllà de la filiació sanguínia.

En aquesta ocasió, activarem Xenofeminisme gràcies a la col·laboració amb Prototy_ome, un clar exemple de tecnologia xenofeminista que va tenir lloc el llarg de 2015 i 2017 a Hangar.

Un projecte inter(*in)disciplinar amb format de colaboratori basat en la bio(*info)tecnologia Do it yourself [DIY] i Do it together [DIT] que ha reunit a un equip híbrid, abastant diferents competències i sabers entorn dels seus laboratoris. Des de la perspectiva biohacker, basada en els transhackfeminismes, els projectes involucrats en Prototyp_ome parteixen d’un enteniment comú respecte al concepte de subjectivitat, abordant-la com un ésser-a-esdevenir: de la mateixa manera que es hackeja qualsevol constructe binari en termes de gènere, les seves tecnologies treballen amb una materialitat corpòria no esencialista. Aquesta guerra declarada a l’esencialisme la trobem no només en els usos que en Prototyp_ome es fa de les bio(info)tecnologies sinó en una clara voluntat per treballar, a través de processos pràctics, en contra dels discursos hegemònics que subjecten els nostres cossos.

BIOS

LAURA BENITEZ

Professora, investigadora i curator independent. Doctora en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre la relació entre pràctiques artístiques i biotecnologies. Ha estat investigadora convidada a Ars Electronica. Ha participat en cicles com a lectora, professora i investigadora convidada en diferents institucions nacionals i internacionals. Actualment col·labora en diferents projectes de recerca, tant acadèmics com a autònoms. La seva recerca se centra en processos de bio-resistència,bio-desobediència civil, desorganització ontològica i agents no humans.

TONI NAVARRO

Toni Navarro és Graduat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i Correspondant del Collège de ‘Pataphysique. Ha traduït a autors com Jean Baudrillard o Franco Berardi ‘Bifo’; també ha publicat articles sobre teoria de gènere, cultura digital i pensament contemporani. El seu principal àmbit d’interès és la relació entre tecnologia i política emancipatoria, especialment en propostes com el aceleracionisme i el xenofeminisme. És l’autor del pròleg a l’edició espanyola del llibre d’Helen Hester.

Categories: Notícies, Recerca, Wetlab | Etiquetes: ,

Us de cookies: Utilitzem cookies en aquest lloc web per millorar la usabilitat de usuaris. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies