Paratext #37 amb Julia Spínola, Sandrine Deumier, Lara Fluxà, Jeanine Verloop

Aquest nom, Paratext, amaga una programació mensual de presentacions dels artistes residents 
a Hangar de llarga i curta durada, així com de les residències internacionals, sempre en
 dimecres, de 19  h a 20.30 h. Diversos artistes presenten en diferents formats 
projectes concrets o parts del seu treball. Les sessions són sempre obertes al públic amb
 el propòsit de possibilitar la interacció amb els mateixos artistes. Així mateix, cada Paratext compta amb un/a redactor/a que posteriorment publica les seves impressions sobre la presentació en aquest blog. En aquesta ocasió la redactora serà Marzia Matarese.

La propera sessió de Paratext tindrà lloc el dimecres 24 de juliol a les 19 h a la Sala Ricson d’Hangar.

Presentaran els seus projectes:

Julia Spínola

El treball de Julia Spínola es desenvolupa sobretot en l’àmbit de l’escultura i del dibuix. Una constant del seu treball és la relació entre material i gest, prenent el gest com una imatge no fixada i prèvia al procés de treball que té a veure amb el desig de moure la matèria d’una o altra forma. Un altre element recurrent en el seu treball és la recerca d’una trama o la invenció d’un sistema pel qual pugui encadenar un seguit d’accions i així travessar la peça a través d’aquesta gimnàstica. Aquesta necessitat de travessar la peça no s’ha d’entendre en sentit literal, sinó figurat; té a veure amb estar alerta, atenta, preparada, no pensar (però sí), oblidar-se del medi i deixar que la peça es transformi durant el procés, de manera que aquesta transformació quedi fixada a la peça final. Actualment la seva investigació se centra en materials que permetin pensar el gest per acumulació ia fer peces que siguin el passatge d’un estat més inarticulat de la matèria, d’alguna cosa a punt de desfer-se, cap a alguna cosa nítid i concret, fins i tot objectual.

Sandrine Deumier

Sandrine Deumier és llicenciada en Filosofia per la Universitat Toulouse II i llicenciada en Belles Arts per l’Institut Nacional de Belles Arts de Tarbes. Amb la seva doble formació filosòfica i artística, construeix una poesia polifacètica centrada en el tema del canvi tecnològic i el lloc performatiu de la poesia concebuda a través de les noves tecnologies. Utilitzant el material de la paraula com a imatge i la imatge com a vector de la paraula, també treballa en la confluència de la poesia de vídeo i so, considerant-los com dispositius sensibles per expressar una forma de material inconscient en si mateix. El procés d’escriptura i el material mòbil de la imatge funcionen com significats subjacents del reflux que es refereixen al parpelleig real i als seus transferències de realitat a través d’estructures de pensament inconscients. El seu treball consisteix principalment en textos, poesia digital, instal·lacions multimèdia i performances audiovisuals en col·laboració amb compositors.

Lara Fluxà

Lara Fluxà planteja l’acció de mesurar com una estratègia inútil per fer front a la incertesa que ens rodeja i que limita les possibilitats de percebre allò analitzat més enllà del resultat que ofereix. Per això, modifica i altera instruments i processos de mesura amplificant les seves possibilitats i generant nous resultats que fins el moment no s’havien tingut en compte. Treballa la percepció de l’invisible a partir de materials transparents com l’aigua o el vidre i d’altres més fenomenològics com l’aire o la llum, per la resistència que ofereixen a definir la seva informació, atenent que la seva materialitat és prèvia a la seva forma. L’aigua, element comú en els seus treballs, porta implícita una forta càrrega poètica, política i física. Amb ella reflexiona entorn a com el seu aspecte cristal·lí emmascara problemàtiques ecològiques, així com la consciència de risc que desperta un element que es percep pur i confiable, i com, uns determinats interessos econòmics en la seva gestió prevalen per sobre d’ecosistemes i territoris.

Jeanine Verloop

Jeanine Verloop és una artista visual radicada a Rotterdam, Països Baixos. És llicenciada en Disseny de Mitjans (Liceu Grafisch, Rotterdam) i Il·lustració (Willem de Kooning Academy, Rotterdam). Jeanine rebutja la idea que l’artesania és antiga i la tecnologia és nova i emfatitza que l’artesania, l’art i la tecnologia van de la mà. Aprofitant la precisió, l’eficiència i els límits cada vegada més il·limitats del disseny i la fabricació digital, el seu objectiu és conservar l’ànima i l’habilitat de la mà humana. Jeanine s’inspira en la forma en què la tecnologia impacta a la nostra imaginació. Ella veu la tecnologia com el nostre dret de naixement, del que significa ser humà. La seva fascinació per la tecnologia i la fabricació no és estranya. Va créixer en el camp on va ser envoltada i inspirada per makers, ja que si es volia alguna cosa, s’havia de construir. Això creava un vincle profund amb la fabricació i les eines. En el context de l’art, Jeanine s’apropia de l’artesania i la tecnologia per evocar un món d’imaginació, la mateixa que va tenir quan era nena.

Foto: Julia Spínola

Us de cookies: Utilitzem cookies en aquest lloc web per millorar la usabilitat de usuaris. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies