Taller “Les promeses dels algos: una visió inapropiada/ble”

29, 30 i 31 gener 2018

Taller de Nicolas Malevé i Jara Rocha
29, 30 i 31 de gener 2018
Coproduït per Virreina Centre de la Imatge – Hamaca – Hangar

“La vista arriba abans que les paraules. El nen mira i veu abans de parlar. Però això és cert també en un altre sentit. La vista és la que estableix el nostre lloc al món circumdant; expliquem aquest món amb paraules, però les paraules mai poden anul·lar el fet que estem envoltats per ell. Mai s’ha establert la relació entre el que veiem i el que sabem. Totes les tardes veiem posar-se el sol. Sabem que la terra gira al voltant d’ell. No obstant això, el coneixement, l’explicació, mai s’adequa completament a la visió”.

(John Berger, Modos de ver, 1973/2000)

El teòric de la comunicació visual John Berger va afirmar que “allò visible és un invent”. I efectivament, els invents es re-elaboren constantment amb les tecnologies de cada època. Les tecnologies de la fotografia, el cinema o el vídeo van portar, cadascuna, unes maneres de veure el món. Però també van portar maneres diverses d’entendre el món.

Durant les últimes dècades, les tècniques algorítmiques han evolucionat creant una articulació diferent entre visió, escriptura i coneixement. Les imatges s’escriuen en forma d’etiquetes de classificació (tags), descripcions de “allò que es veu en elles” o codi informàtic. La materialitat cultural més mundana en la qual vivim i amb la qual co-habitem està fortament afectada per aquesta evolució.

Berger també va afirmar que “mai mirem només una cosa; sempre mirem la relació entre les coses i nosaltres mateixos”. Cal preguntar-nos llavors ¿quines són les relacions de mirada presents? ¿quines relacions es donen entre “les coses” i “nosaltres mateixos” en un present digital en el qual els subjectes són més objectes-per-mirar i els objectes ens miren molt, i constantment?

Estem entrant en un règim d’audiovisual automatitzat en el qual les agències d’allò visible i allò cognoscible (els qui i els quès que “miren” i “saben”) es troben en un procés d’aprenentatge intens.

Algorismes i humans es construeixen uns a uns altres, determinant el que són i el que poden ser o arribar a ser. Conviuen en relació de co-dependència. Són espècies de companyia. I aquesta relació també succeeix a través de la visió: aprenen noves maneres de veure, però sovint afectats per unes formes culturals modernes basades en exclusions, discriminacions i privilegis. Per exemple, les mateixes tècniques que descobreixen patrons invisibles en imatges i creen noves relacions, poden també ser usades per discriminar sexual, racial o econòmicament. Els algorismes poden aprendre el racisme i la misogínia de les maneres de veure dels humans tan àgil i fàcilment com aprenen a detectar la presència d’un animal o d’un helicòpter en una foto.

Les maneres de computació que ara s’entrellacen componen el rang de la visió, codifiquen la cultura visual (determinen allò visible i allò invisible) i aquí es perfilen estructures de poder. Ens importa que aquest rang sigui ampli, i ampliable.

En la computer vision, els descriptors visuals (o descriptors d’imatge) són descripcions dels continguts visibles en imatges i vídeos (features). Descriuen característiques elementals de les imatges com a formes, contorns, gradients, colors, textures o moviment, entre unes altres. Associades amb etiquetes, les features proveeixen eines potents si ben inestables per descriure imatges. La interacció entre com l’algorisme interpreta les etiquetes i el que aquestes signifiquen mai es determina completament, ni definitivament. Hi ha sempre en joc una part performativa i situada que aquest taller convida a explorar.

Prenent el corpus audiovisual de la plataforma Antologia/Apologia (Hamaca) com a punt de partida, ens plantegem un exercici d’atenció acurada a la materialitat d’aquesta base de dades. Anem a ajuntar-nos per mirar vídeos de forma calculada. A recalcular visionats, descripcions, comentaris, formulacions, escriptures quotidianes.

El mètode del taller gravitarà al voltant de l’imaginari dels algorismes, però més aquí del codi i les fórmules. Es proposa re-visitar lúdicament dos experiments que van tenir gran importància en la història de recerca de la Computer Vision i de la Intel·ligència Artificial.
Farem un experiment cada dia: el primer, “What do we perceive in a glance of a real-world scene?” va ser imaginat en 2017 per Fei Fei Li en el laboratori del Califòrnia Institute of Technology per establir una relació entre retina, temporalitat, imatge i paraules que serveix de base per a la visió per ordinador. El segon és “L’habitació xinesa”, una situació relacional imaginada pel filòsof John Searle en 1980/4 que va interrogar performáticamente la idea d’intel·ligència artificial, posant en tensió el binarismo màquina-humà.

Entrarem en el passatge secret que connecta aquestes dues habitacions. Es tracta de dos espais per afinar la prova i atendre l’atenció. Cadascun d’ells proposa unes maneres de co-habitació entre no-només-humans i un escenari particular per discutir què (es) explica com a “imatge” i quina com a “percepció”. En cadascun, la relació de la imatge amb la paraula (que descriu, anota, significa, classifica o connecta) està interrogada, posada en joc. A través de tots dos problematizaremos també les imatges en moviment d’Antologia/Apologia.
Seran dos dies de desplaçaments al costat d’algunes tecnologies de companyia. Visites a espais gairebé mítics de l’experimentació en visió-computació, per comentar els seus matisos i conseqüències des d’una perspectiva transfeminista. I potser en aquest passatge trobem maneres de co-habitació amb el contingut audiovisual més acurats, menys antropocèntrics, tant de bo sorprenents.

La teòrica feminista Donna Haraway afirma que els instruments òptics modifiquen al subjecte. En aquest taller, el pla és experimentar junts les promeses que els algorismes porten per a una política artefactual de visions inadequades i/o inapropiables. Aprendrem a mirar d’altres maneres, a veure d’altres maneres.

El taller està obert a qualsevol. No es necessita cap coneixement previ d’informàtica, cultura audiovisual o narratología. Sí, es recomana portar ordinador portàtil, si és possible.

Places limitades. Per inscriuret omple el formulari. TALLER COMPLETO

Programa

29/01/2018 (15-19h)
Introduccions
Algoritmes visuals
What do we perceive in a glance
Mapa de la Computer Vision
Vídeo com màquines de visió
Introducció al proyecto Antología/Apología
Introducció a la web del proyecto
Exercici de blind annotation

30/01/2018 (15-19h)

Navegació by features
Exercici de “habitació xinesa” 1
Exercici de “habitació xinesa” 2

31/01/2018 (20h)
Presentacions dels resultats del taller
Apologia/antologia (Nicolas Malevé, Jara Rocha i participants)

Bios
Nicolas Malevé és un artista visual, programador i data activist membre del col·lectiu Constant, que viu i treballa entre Brussel·les i Londres. Constant és una organització sense finalitats de lucre, dirigida per artistes, amb seu a Brussel·les des de 1997 i activa en els camps de l’art, els mitjans i la tecnologia. La pràctica artística de Constant és interdisciplina i inspirada en temes com el treball col·laboratiu, la innovació tecnològica, les xarxes segmentadas, les infraestructures de programari, l’intercanvi de dades, els algorismes, els arxius experimentals, les noves formes de (re) presentacions, les alternatives de copyright, el (ciber) feminisme i l’ètica de la web.

Jara Rocha desplega la seva pràctica investigadora/mediadora/pedagògica en marcs com Possible Bodies, Infra-, The Darmstadt Delegation o l’àrea de projectes de Bau. Sovint treballa amb les materialitats del present (tecnoecologies, logístiques textuals, inscripcions somàtiques) des dels transfeminismes i la cultura lliure quotidiana; i comparteix situacions d’aprenentatge formals o no-formals amb el seminari euraca, Objetologías o Relearn Summerschool.

 

Us de cookies: Utilitzem cookies en aquest lloc web per millorar la usabilitat de usuaris. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies