Workshop: Post-digital Interface Design a càrrec de Rosa Llop

anti-mac-fig1

Fins avui, el disseny d’interfícies ha passat per tres tipus de paradigmes: el disseny centrat a entendre com funciona el programari, el disseny basat a intuir el seu funcionament a través de representacions metafòriques, i el disseny basat a aprendre un llenguatge autònom. De les tres tipologies, el paradigma de les metàfores ha estat el més estès atès que ha facilitat la integració de les interfícies a les nostres vides. Però malgrat la seva popularitat és un mètode que no està exempt de problemes.

Les metàfores, amb el seu poder d’aprehensió, es van convertir en un dels principis bàsics del disseny d’interacció en els anys 70. Vam aprendre a usar els ordinadors gràcies a la metàfora de l’escriptori i encara avui seguim marcant nombres en el dial dels nostres Smartphones encara que sigui del tot innecessari fer-ho d’aquesta manera. Les metàfores ens han estat útils, sí. Però han tiranizat la nostra experiència amb els entorns digitals.

L’ús de metàfores per dissenyar té tres grans inconvenients. El primer és que les metàfores funcionen per intuïció i perquè hi hagi intuïció és necessari haver tingut experiències prèvies amb el que estan representant. Conseqüentment hi ha moltes possibilitats que els usuaris, ja sigui per qüestions culturals, socials o econòmiques, no trobin significat en elles en faltar el referent. En segon lloc les metàfores no escalen bé i són totalment ineficaces per representar processos. Seguim guardant els nostres arxius en carpetes, alguna cosa que tenia sentit quan els nostres discos durs tenien poc espai, però en un entorn on tenim terabites de magatzematge i els nostres arxius es dupliquen autònomament en diferents servidors, la metàfora de les carpetes és del tot inútil per representar la complexitat del procés d’arxiu. En tercer lloc les metàfores ens mantenen lligats a l’era mecànica i no hi ha cap raó perquè això segueixi sent així. El món de el “maó i morter” està ple de limitacions físiques que el nostre productes digitals no tenen perquè simular.

Afortunadament, amb l’aparició dels dispositius tàctils les metàfores estan començant a ser suplantades per interfícies basades en l’aprenentatge idiomàtic i no en l’experiència prèvia. Quan parlem d’interfícies idiomàtiques, ens referim a aquelles interfícies que tenen estructura de llenguatge, és a dir, que estan formades per una morfologia i una sintaxi capaç de transmetre significat de forma exponencial. Aquest canvi de paradigma ens ofereix grans possibilitats per al disseny d’interacció, i l’exploració d’aquestes possibilitats passa per fomentar el pensament crític i abraçar el disseny especulatiu com a eina de canvi.

**Aquest taller forma part del conjunt de reflexions sobre el disseny d’interfícies gràfiques que acompanyen al projecte IMAGIT I tindrà lloc en el marc del congrés sobre polítiques de l’Interfície.

Objectiu
Com ha de ser la morfologia de la interfície d’un wearable que no integri una pantalla? Que sintaxi usarem per interactuar en una llar domotizada? Aquestes i moltes altres més preguntes contextualitzaran el transcurs del workshop, amb l’objectiu d’oferir al participant una aproximació crítica als fonaments teòrics del disseny d’interfície, així com eines creatives per a la pràctica de disseny des d’una perspectiva especulativa i lúdica.

Metodologia
La metodologia del curs es construeix des d’un acostament lúdic. Mitjançant exercicis de co-creació posarem sobre la taula tot un ventall d’eines metodològiques pròpies del disseny d’interacció, per generar propostes especulatives que responguin de forma innovadora a patrons d’interfície d’ús quotidià (p.i.: ordenar fotografies, realitzar trucades, accedir a documents, escoltar música…). L’objectiu d’aquestes propostes és fomentar el pensament crític cap a la pràctica del disseny d’interacció.

Una cop acabat el workshop, l’alumne haurà adquirit competències metodològiques per al disseny d’interacció, així com una nova mirada tant cap al disseny com a l’ús d’interfícies que podrà aplicar en el desenvolupament de la seva disciplina.

Destinataris
Professionals i estudiants dels àmbits de l’art i el disseny, ja sigui d’interacció, moda, gràfic, producte o espai. Investigadors en disseny, ciències socials i humanitats que vulguin contribuir de forma crítica al debat sobre la interfície.

Calendari: 27 i 28 d’abril de 16h a 20h.

Lloc: Hangar

Matrícula: gratuïta amb inscripció prèvia.

Inscripcions: escriu un mail amb les teves dades personals a formacio@hangar.org

—-
Rosa Llop és dissenyadora de formació. Els seus interessos se centren en l’estudi del llenguatge visual, el programari de mitjans i la cultura del disseny. En 2013 va acabar un BA en Art i Disseny centrat en metodologies per a la recerca en disseny tals com la co-creació, el disseny centrat en usuaris i l’etnografia aplicada. Actualment professora i directora del Màster en Disseny de projectes per a Internet, el Postgrau en Disseny de Apps i el Postgrau en Intel·ligència de Dades i Disseny en ELISAVA-UPF. La seva línia de recerca és la crítica del programari per a la publicació digital en relació a les oportunitats d’expressió gràfica que ofereix als seus usuaris, i l’estudi sistemàtic dels mecanismes que regeixen el missatge gràfic. Fruit d’aquesta recerca recentment ha publicat amb Gustavo Gili el llibre “Sistema gràfic per a les cobertes de llibre. Cap a un llenguatge de paràmetres” (2014).

 

Imagitlogo

Us de cookies: Utilitzem cookies en aquest lloc web per millorar la usabilitat de usuaris. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies