Ficcions del des-ordre

Afrontar els desafiaments i conflictes ecològics i socials contemporanis requereix de l’esforç d’imaginar noves possibilitats de convivència entre humans i no-humans en immanència radical amb l’entorn. No obstant això, l’imaginari del real està fortament constret pel pensament binari en el qual s’assenteixi la cosmovisió unívoca globalitzada.

El programa Ficcions del des-ordre neix del desig, la necessitat i la urgència –nova i no-nova– de qüestionar els paradigmes dicotòmics de pensament, descompondre les seves tensions i habitar els espais de fricció entre els nodes d’aquest constructe de polaritats que limita el (i)real, el (im)possible, el (in)*decible o el (i)rrelevante. Així, Ficcions del des-ordre planteja una reivindicació i una activació de la ficció i les narratives especulatives en el seu sentit material i semiòtic, amb la finalitat de possibilitar una imaginació que insinuï altres mons més enllà de l’establert i de les seves hipèrboles.

Enfront de la temptació de rendir-se a narratives nostàlgiques, aquest programa aspira a traspassar la crítica –sense prescindir d’ella– per a començar a reparar el mal a través de la cerca d’eines poètic-polítiques que permeti un canvi en la producció de la subjectivitat i del desig dominant en el règim colonial-capitalista. Una cerca que implicaria no sols el qüestionament de qualsevol paradigma de normativitat, sinó del excepcionalismo i el supremacisme que impregna la producció de relats i la construcció de veritat vinculada al saber. No es tracta d’un replegament davant la realitat, sinó de tot el contrari; una manera d’abraçar el desordre en el qual estem inscritxs i que ens conforma.

Aquest programa pretén explorar una diversitat de formats i mitjans, que inclourà tallers, trobades, grups de lectura, visionats de pel·lícules o derives que esdevinguin en una anomenada a l’acció per a la ficció.

Ficcions del des-ordre no és un programa tancat, sinó un espai-temps inestable obert al dissentiment i a l’inesperat. Un intent perquè el fer no sigui dominat pel pensar de manera anticipada. Els desviaments que obriran en ell cadascuna de les agents que el encuerpen i ho possibilitin –o no– situaran el programa en un continu re-acoblament, entreteixint relacions i xarxes somàtiques, culturals i tecnològiques, que contribuiran a la seva dimensió procesual, contradient una presumpta existència autònoma. D’aquesta manera, les activitats del programa s’aniran succeint i anunciant al llarg de 2020.

Ficcions del des-ordre és un programa que es pensa –amb altres– per Paula Bruna, Carolina Jiménez i Agustín Ortiz Herrera.

 

---

 

Ecoficcions. De l’imaginari cinematogràfic a les narratives especulatives. A càrrec de Paula Bruna
Dates: 24 i 25 febrer, 2,3 i 9 març
Horari: 18 h – 21 h

Dècades de cinema de ciència-ficció han format un arxiu d’imatges de possibles futurs que forgen l’imaginari col·lectiu. Davant això, ens preguntem: com aborda el cinema de ciència-ficció els conflictes ambientals? Quins futurs ecosocials són possibles segons aquest imaginari? En quina mesura els futurs que se’ns plantegen estan condicionats pel model d’organització social actual i la idea de progrés de la modernitat? Per què ens costa tant pensar en futurs no apocalíptics? Podem imaginar escenaris alternatius als plantejats?
+info

Aquesta no és l’aturada que volíem. Text de Paula Bruna
Data: 20 març 2020

Tantes vegades he sentit el vertigen d’una vida accelerada que m’exigia produir, projectar, gestionar, crear, comunicar, sol·licitar, innovar, estar al dia professionalment (en el meu cas, dues professions), adaptar-me a horaris i terminis de lliurament ajustadíssimes i arribar a fi de mes; i alhora mantenir el contacte social i familiar, atendre la meva casa…
llegir+

Ursula K. Le Guin i Marge Piercy. Sessió de lectura i especulació col·lectiva. A càrrec d’Helen Torres
Data: 20 abril (activitat ajornada).
Nova data: 8 octubre 2020
Horari: 18h – 20h

Una lectura lúdica col·lectiva de dues novel·les de ciència ficció feminista, El nombre del mundo es bosque, de Ursula K. Le Guin i Mujer al borde del tiempo, de Marge Piercy, que aborden la pregunta de com seria el món en un escenari no capitalista. Com amaríem, viuríem i moriríem en un cronotopo on les relacions entre humans i no humans no estiguessin travessades pel pensament dualista antropocentrista?
+info

La veu Frankenstein
Activitat col·lectiva
Data: durant tot el confinament a causa de COVID-19
Des dels nostres confinaments, des d’aquesta sort de ficció realitzada, proposem la lectura de Frankenstein de Mary Shelley. Convoquem a les persones interessades a triar un paràgraf del llibre, llegir-lo en veu alta i gravar-lo en un arxiu en format àudio. Cadascun dels enregistraments servirà per a compondre una veu Frankenstein col·lectiva que recollirà una multiplicitat de timbres, tons, accents, sorolls i cadències.
+info

La síndrome de Cassandra. Laboratori de ficció incipient per a futurs insuficients. A càrrec de Paco Chanivet
Data: a partir del 18 maig
Horari: 18 h – 19:30 h

Què és el futur i per què anhelem desxifrar-lo? Quines han estat les seves manifestacions des de l’antiguitat fins als nostres dies? Quin paper juga la ficció especulativa en l’avenir? És una forma d’anticipació o de determinació? Oracle o presó? En aquest laboratori abordarem aquestes i altres preguntes al voltant dels imaginaris futurs inscrits en la literatura de gènere.
+info

La veu Frankenstein – audio #1
Està viva! Veu la llum la primera edició de La veu Frankenstein; fruit de la lectura col·lectiva de Frankenstein o el Prometeu modern de Mary Shelley, durant el confinament de la COVID-19. Unes ones sonores que sorgeixen de la complicitat i l’amor mutu emanat dels cossos expandits i entrellaçats mitjançant la veu i la tecnologia, connectats així pesi a l’aïllament.
+info

Cute Without the E. Sessió de lectura
Data: 18 juny
Horari: 18 h

La fantasia és un exercici d’especulació unit estretament al món de la infància. A partir d’una selecció de textos teòrics i poètics de Marosa di Giorgio, Kathryn Bond Stockton, Ngai Sianne, Bellesa i Felicitat, entre altres, llegirem la imaginació fantàstica com un afany queer per resistir al calendari normatiu, per estendre l’infantil i les seves formes més enllà del seu temps de validesa
+info

Fotografies, imperialisme i Edén. Visionant el negatiu. A càrrec d’Agustín Ortiz Herrera
Data: 30 de juny de 2020
Horari: 18.00

En la trobada es treballaran, creuaran i compostaran fragments seleccionats de dues obres clau per als estudis culturals i les revisons històriques: El patriarcat de l’osset Teddy. Taxidèrmia al Jardí del Edén de Donna Haraway i Potential History. Unlearning Imperialism de Ariella Aïsha Azoulay. A través de l’obra de Haraway (1989), la sessió permetrà endinsar-se en les fosques estades dels inicis del museu modern de ciències naturals, en les quals la fotografia i els diorames emergeixen com a metodologies dominants per a construir la narrativa de “el natural”. Mentre que en l’obra de Azoulay, recentment publicada, la disciplina fotogràfica es dissecciona i qüestiona com tecnologia íntimament vinculada a l’adveniment de les societats imperialistes i els seus discursos museogràfics. Dues autores i dues obres allunyades temporal i temàticament, però al seu torn unides per la mordaç crítica a la creació d’imatges en un context capitalista.
+info

El jardí colonial. Desconstruint les narratives de la taxonomia moderna. A càrrec d’Agustín Ortiz Herrera
Dates: 23 i 24 d’octubre i 5 de novembre de 2020

Nomenar la naturalesa i taxonomizarla de manera efectiva va ser una prioritat per a la incipient ciència moderna efluent de la Il·lustració. En la seva concepció epistemològica global, les espècies de plantes provinents de les exploracions colonials van ser catalogades en honor a homes blancs de la cultura occidental. Paral·lelament, s’introduïa el cultiu de moltes d’aquestes plantes als carrers i jardins de les ciutats europees, al mateix temps que es creaven les primeres institucions botàniques.
+info

Fluxos de realització tecnopolítica. Portals, Venture Capitals i economia-ficció. A càrrec d’Andreu Belsunces
Dates: 25 de novembre, 2 i 9 de desembre 2020
Horari: 18.00- 20.00

Entre 2008 i 2020 la indústria dels Venture Capitals, companyies d’inversió de risc que financen projectes empresarials amb gran potencial de creixement, s’ha multiplicat per tres als Estats Units. Durant aquests dotze anys, grans corporacions tecnològiques nord-americanes han consolidat la seva hegemonia geopolítica i financera, operant avui com a principals motors d’actualització cultural i productiva, i imprimint les seves visions del demà en el teixit ecosocial contemporani. Considerant l’esdevenir com un context de lluita política on diferents agendes es combinen per a configurar el món per venir, els Venture Capitals poden ser entesos com els gatekeepers, enginyers i guardians d’un portal entre dues dimensions: la nostra i la del futur tecnocapitalista.
+info

La Zona. Lectura expandida de la novel·la “Stalker. Pícnic extraterrestre”. A càrrec de Paula Bruna
Data: 17 de desembre de 2020
Horari: de 16.00 a 18.00

Malgrat estar escrita molt abans que sorgís el terme “posthumanisme”, Stalker. Pícnic extraterrestre (Arkadi i Borís Strugatski, 1972) reapareix com un referent per als corrents filosòfics contemporanis dels nous materialismes, el realisme especulatiu i el pensament postantropocentrista.
+info

Ficcions sòniques. Converses sobre el so com a eina de lluita i resistència. Taller a càrrec d’Helen Torres
Dates: 10 i 17 juny 2021

Com opera el poder a través de la violència sonora? De quina manera les pràctiques colonials van fer servir el so com a eina de dominació i control, des dels lladrucs dels gossos fins a la mutilació d’òrgans auditius? Com utilitzen el so les forces policials i militars com a instrument de tortura i repressió?
+info

 

Imatge: Agustín Ortiz Herrera