Ali Yerdel
Estada llarga
gener 2016 – maig 2018
Ali Yerdel, Ankara, 1988
Ali Yerdel és un arquitecte d’interiors expert en nous mètodes de prototipatge, parametrització i algorismes generatius per a aplicacions arquitectòniques, espacials i relacionades amb els usuaris. Així mateix, és un experimentalista interessat en end effectors robòtics i màquines per acumular noves metodologies de fabricació. Al 2010, ha completat el grau de llicenciatura a la facultat de Belles arts, Arquitectura d’Interiors i Disseny Ambiental en la Bilkent University, a Ankara. Després de treballar dos anys a Istanbul, s’ha traslladat a Barcelona on ha dut a terme el seu màster l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya. A l’estudi Digital Tectonics/Fabrication Ecologies Studio. El seu projecte ha guanyat el Experimental Robotic Craft Award. Amb el projecte Stigmergic Fibers, s’han introduït robots KUKA, les tècniques modernes d’aplicació de materials antics per crear morfologies emergents que transcendeixen els processos tradicionals. Després, ha realitzat un projecte de tesi a la IAAC/Open Thesis Fabrication sobre “Sonic Environment frequencies parametrization and digital fabric form works, Orchestra of frequencies”. Recentment, ha acabat un altre màster en Disseny Avançat i Arquitectura Digital a la Elisava, Universitat Pompeu Fabra. Allí l’equip del projecte ha desenvolupat un sistema pneumàtic proliferat que pot ser controlat a través d’inputs digitals, que condueix a un projecte sobre moviment cinètic a través de la manipulació d’inputs.
Els projectes als quals treballarà durant la seva residència a Hangar, proposen activar certs sistemes oberts i cicles sostenibles per crear un catàleg de sistemes de construcció i habitacions energèticament eficients per a persones que necessiten una habitació o un producte i poden emprar els materials que troben al seu voltant. Les condicions estàtiques es converteixen en cinètiques incrustant un un codi digital i proporcionant una varietat d’opcions segon els seus usos. I quan acaba la necessitat, pot reincorporar-se en la seva pròpia closca o decidir de collir més energia, d’aquesta manera pot florir una altra vegada quan faci mancada. Aquesta nova família de criatures seran les noves màquines a interactuar amb l’usuari per aprendre i adaptar-se a les condicions. Una nova relació translúcida emergeix de la interacció. Per entendre com un hàbitat o una estructura que pot respondre a una certa condició pot recollir dades i ensenyar-nos patrons i bucles segons el seu límit d’acció. Com respondran a l’usuari i com l’usuari serà capaç de reconèixer-los a través de les seves pròpies necessitats.
