Javier Arce

Santander, 1973

Període de residència: desembre 2005 – setembre 2007

L’obra de Javier Arce s’articula sobre una gran diversitat de suports (dibuixos, instal·lacions escultòriques, vídeos, fotografies) aprofundint en la idea de l’objecte (artesanal vs. industrial, producte de masses vs. producte únic). Amb el seu treball, Arce fa explícita la manera en que un objecte manufacturat per l’artista (l’obra d’art) ironitza sobre el seu caràcter de “cosa”, qüestionant el que les pròpies obres són realment (què es fa, com es fa, per qui es fa,…). D’aquesta manera, es recupera irònicament una de les estratègies de les avantguardes del segle XX: la d’evitar el virtuosisme i els materials nobles del “gran art” per diferenciar-se de la publicitat, el disseny, la decoració o la moda (que, paradoxalment, havien assumit els refinaments propis de les Belles Arts).

D’entre els seus projectes, destaca el seu Prototipo de cosa inútil, una espècie de kit desplegable “faci-ho-vostè-mateix” que recorda els productes de la marca sueca IKEA i al món del Ready Made de Duchamp; així com els dibuixos de la sèrie Parkett, que reprodueixen (tornant-los la seva unicitat) els catàlegs que aquesta prestigiosa revista suïssa d’art contemporani edita des de fa temps.

Des de 2007 Arce ha rebut múltiples reconeixements: Beca Fundación Marcelino Botín, Beca Hangar, Menció d’Honor Premi ABC, Menció d’Honor Generación 2007 de Caja Madrid… A més, algunes de les seves obres formen part de les col·leccions del CAB (Centro de Arte Caja Burgos), MUSAC (Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León), Fundación Caja Madrid, Fundación Marcelino Botín o el Museo de Arte Moderno y Contemporáneo de Santander.