Aggtelek inauguren we/poo/r.glitch.oilDownloads.jpg

El proper dijous 28 de febrer, i fins al 28 de març,  Aggtelek inauguren we/poo/r.glitch.oilDownloads.jpg a la galeria José Robles de Madrid.

per Cristina Anglada

we/: Nosaltres són Xandro Vallès (Barcelona 1978) i Gema Perales (Barcelona 1982) aka Aggetelek, un col·lectiu artístic nascut en 2003 i que actualment es reparteix entre Barcelona i Brussel·les. Inicialment parteixen d’un treball essencialment escultòric que ha anat desenvolupant-se cap a una esquizofrènia multidisciplinària. L’estudi i la vida és convertida instantània i imparablement en un laboratori atabalat i lliure, on el procés i la seva recerca en primera persona s’estableix com l’objectiu, més enllà del propi resultat. Els seus treballs poden ser etiquetats en diverses taxonomies: collage, pintura, escultura, performance. La categorització única detona en dubte, i un caos productiu emergeix de la destrucció creativa.

we/poo/: … no fa mancada traducció. Aquesta expressió ens porta a la seva actitud cap a la realitat que els/ens envolta. Una que no significa resignació, ignorància ni passotisme, sinó el rebuig actiu, fèrtil i irònic enfront de la hipocresia i temors predominants. En aquest enunciat també queden implicades les pròpies eines amb les quals ells procedeixen: l’obscè, el grotesc, l’irrisori, disfuncional i l’absurd. Un armament reformulat i re-actualitzat amb el qual la cara B de la realitat es desvetlla, en catarsi aparentment innocent i carnavalesca. Sota el confeti i el lúdic ells desenvolupen estratègies essencialment conceptuals que mostren a més un afinat coneixement del sistema.

we/poo/r. = Nosaltres pobres. Aquesta pobresa ens remet a la precarietat en la qual estem negats tots. De manera directa ells la viuen des de la perspectiva i situació de la generació a la qual pertanyem, la nascuda en els 80, la mateixa que ha crescut nodrida d’un “benestar” fictici d’excessos de possibilitat, oferta d’informació i mobilitat, però que ara es topa amb un futur incert més que instal·lat.

La combinació de les anteriors paraules esdevé en status: “nosaltres som pobres (però no importa perquè s’han de seguir fent les coses, encara que no serveixin per res)

Glitch. = Fallada del sistema, error. Segons Wikipedia, un glitch en l’àmbit de la informàtica o els videojocs és un error que no afecta negativament al rendiment, jugabilitat o estabilitat del programa o joc en qüestió. Segons la primera accepció d’ urbandictionary, glitch ve a significar un error en un sistema estructurat.
Aplicat a l’àmbit i sistema del món de l’art, el glitch fa referència a la pròpia exposició en galeria d’art. El format que tanca, sistematitza, organitza i comercialitza l’art, que en molts casos, i en aquest en concret, critica la pròpia història i organització del mateix, generant amb això una òbvia incoherència entre contingut i conducte. No obstant això, vam seguir acceptant aquesta incompatibilitat com a part conceptual del joc. Però també sorgeixen els dubtes “té sentit expressar les idees a través d’un mitjà artístic?”

oilDownloads. = Descàrregues a l’oli. Les imatges que conforma el contingut de les pintures a l’oli que presenten en aquesta exposició han estat descarregades de portals com Tumblr. El contingut que ho compon són còpies de còpies; imatges obertes extretes del gran abocador i arxiu digital que suposa Internet. Ells s’apropien d’imatges de la riuada, les modifiquen retallant-les i les congelen, frenen i solidifiquen a força d’oli. I és que la informació i les seves narratives ha passat a ser arxius informàtics en constant moviment, nomenats i renombrats, innombrables vegades compartits, alterats i reescrits. Les peces que trien ara podrien considerar-se captures de pantalla-retrats de l’època actual, de la contemporaneïtat, sense amo fix. Ha desaparegut la totalitat i tot és collage post-produït; una narrativa entretallada sense adreça precisa, mutable ad infinitum.

jpg. = És el nom que se li dóna als arxius fotogràfics digitals i per Aggtelek, el cognom de tot el que consumeixen i molt del que produeixen. Incloent aquesta exposició, ara física, però que perviurà transformada en link, Web o imatges d’ Iphone. I és que ens situem en l’era del Post-Internet, un estat de possible convivència feliç entre l’equació art, vida i Internet. Moment en el qual aquest ha deixat de ser una novetat, per assentar-se com a banalitat totalment acceptada i interioritzada, modificant no obstant això les nostres maneres de vida en un plànol no només quotidià, sinó en els terrenys de producció, reflexió, percepció, difusió i relació.

Els treballs que se situen inestablement sota aquest rètol posseeixen una particular materialitat, esdevenen d’una enorme varietat de mètodes i formes de representació i disseminació. D’altra banda, les obres creades en aquest moment estan caracteritzades per l’autoria omnipresent, l’atenció com a moneda de canvi, el col·lapse de l’espai físic en la cultura de la xarxa, i el caràcter reproductible i mutable dels materials digitals.

Dos videos s’entremesclen entre les pintures de l’espai galerístic. Tots dos, mudament, s’apropien d’una narrativa essencialment net, on la forma, funcionament i recepció del contingut que es dirigeix i digereix predominen sobre aquest, esprement una multiplicitat encadenada de manera incomprensible. Una cadena creua l’espai galerístic; penjant d’ella reconeixem objectes abstrets i metal·litzats que es combinen amb escultures que imiten trossos humans. El contrast desapareix sota la unificació que sofreixen tots ells sota una existència inservible i abandonada, emergint com a objectes sense valor, trossos inconnexos que ha perdut el seu origen i unitat.
Finalment i des de la pròpia Web de la galeria, el projecte artístic Feréstec realitzarà diverses intervencions durant les setmanes que duri la mostra, proposant interpretacions, relectures i re-escriptures de parts de la mostra d’Aggtelek. D’aquesta manera, enllaçarà el “dins” amb el “fora” expandint l’exposició temporal, conceptual i espacialment.

Aggtelek plena de links, referències, apropiacionismes i conceptes de BBQ de diumenge, una proposta pictòrica que explota en diversos camps de creació i sistemes processuales, sense oblidar els referents a la pintura objectual post-fordista, els microbloggins i la “net-narrative”. Experiementant amb els processos i models de narrativitat, emmagatzemen i deriven diverses lectures per construir blocs d’enteniment que ràpidament són substituïts per altres idees. Un “Conceptual Macaulay Culking” (concepte que s’avorreix en la solitud quotidiana i busca un fast-entreteniment digital) entre absurds que analitzen el propi sistema del que neixen.