Diana Tamane
Diana Tamane, Riga (Latvia) 1986
Període de residència: setembre – octubre 2016
Zoom dins i fora. Com quan no es pot enfocar la càmera en la foscor.
Tractant d’enfocar des de diferents angles, sense conèixer la a prop que està o la distància.
Com a base per als meus treballs fotogràfics i de vídeo utilitzo elements autobiogràfics – la memòria, les rutines diàries i esdeveniments personals-. El mesurament constant de les distàncies íntimes, l’exploració dels llocs als quals pertanyo i el qüestionament de la meva pròpia identitat són els processos que vinculen la meva existència i la meva pràctica artística. Sovint m’interessa el que està trencat o el no funcional, tensions tranquil·les en la comunicació entre les persones. Uso els esdeveniments diaris i els conflictes interns com una eina per reflexionar sobre la vida contemporània.
A partir de petits moviments i gestos maldestres, segueixo llargs camins des de l’Est a l’Oest d’Europa i els meus familiars són sovint els personatges principals del meu treball. De vegades és la meva àvia, que es converteix en contrabandista per la intenció de travessar la frontera russa/letona amb dos petits tests de flors o és el meu pare, que des de mitjan 90’s acudeix freqüentment a l’Oest per comprar automòbils, electrònica i altres articles per revendre a Letònia, o és la meva mare, que es converteix en conductora de camions després que la seva empresa es declarés en fallida fa diversos anys. Sovint uso la fotografia vernacla presa per membres de la meva família per exposar l’estètica kitsch de la classe obrera, els gustos de la qual són generalment insignificants sota el dictat de l’elit cultural. A través dels relats de la meva família vull mostrar diferents processos i moviments socials d’avui dia, la creació d’un retrat de la societat contemporània.