“Sureando el cuerpo”. Lia García (La Novia Sirena): Desmenuzar la memoria. Archivo Afectivo Mis XXy años

El pròxim 11 de setembre a les 19 h Hangar acull la cinquena edició del cicle “Sureando el cuerpo” organitzat per l’artista en residència Lucía Egaña, en aquesta ocasió amb una convidada des de Mèxic, Lia García.

Desmenuzar la memoria. Archivo Afectivo Mis XXy años, serà una trobada i un diàleg proper a través del seu cos i l’energia dels cossos assistents. Aquesta videoperformance materialitza les relacions afectives que es van construir a partir de la celebració col·lectiva i pública Mis XXy años l’any 2014 com a part de l’Octubre *Trans* BCN en col·laboració amb l’Okupa Ca Vies on va tenir lloc. Aquest arxiu visual, sonor i performàtic es teixeix com un pont que, a través de l’afecte i la tendresa ens conduirà a activar la memòria col·lectiva d’un procés trans*figurat que es va dilatar en el temps, com l’efímer de tota performance. Aquesta trobada afectiva transcendeix els records i els permet fluir, fins que es transformin novament en possibilitat i en múltiples realitats; realitats que es toquen, s’escolten i que retornen a un altre espai de resistència, de nou compte en la memòria de la pell.
A quatre anys de la performance Mis XXy años, presentada a l’Octubre *Trans BCN 2014, Lia La Novia Sirena torna des de Mèxic per donar testimoniatge d’aquella trobada afectiva que es desprèn del seu projecte pedagògic Mis XXy años (2012) un procés que implica la celebració pública de la seva experiència de transició des de l’apropiació i resignificació del ritual mexicà de la “quinceañera”. Una festivitat construïda pel patriarcat i la cultura popular amb l’objectiu que tota dona en complir els seus quinze anys ha de ser presentada davant la societat com un cos nou que està preparat per obeir els mandats de la feminitat hegemònica. Lia, des de la re-lectura d’aquest ritual i el treball amb els afectes que trenquen el discurs colonial de la proxèmica ens convida a preguntar-nos i a respondre’ns un cúmul de preguntes expandides en el temps i que plantegen altres narratives de l’experiència trans*, la feminitat, la seducció i la trans*gressió de les pràctiques artístiques feministes situades a latinoamèrica. Quines són les implicacions polítiques i pedagògiques d’una celebració *trans*? Quins cossos importen i quins afectes transcendeixen el privat? És la celebració una protesta política que qüestiona el sistema? Què em toca quan toco? Com afectar-se desde i amb l’experiència trans*?

Lia García (La Núvia Sirena), 1989, va néixer a la Ciutat de Mèxic, on actualment viu i radica. Va estudiar Pedagogia i Arts Visuals a la Unviversidad Nacional Autònoma de Mèxic. És activista i defensora dels drets humans de les persones trans*. Els seus projectes artístics s’han centrat a construir ponts afectius entre l’experiència trans* i la societat per mitjà de la performance a l’espai públic. El treball amb els arquetips de la feminitat, el ritual, la política feminista dels afectes i les cures, així com la pedagogia radical, és el que alimenta l’obra de Lia i que al mateix temps constitueix una nova aposta política per aconseguir una transformació col·lectiva de gènere llunyana d’un mitjà de prejudici i violència. El seu treball s’ha mostrat en festivals nacionals i internacionals de performance com a Octubre Trans Barcelona, EXTRA!, Un cicle-El colomar i Mirades Otras.

+info