Jordi Colomer

Jordi Colomer (Barcelona, 1962) treballa en el camp de l’escultura i la instal·lació, la fotografia i el videoart, i tota la seva activitat està marcada per un notable sentit performatiu, posant a prova a través d’accions els usos habituals de l’arquitectura i l’espai urbà. Colomer s’interessa pel sistema de representacions de la ciutat i la nostra capacitat per subvertir-les. D’aquesta indagació neixen temes subjacents com el nomadisme, allò que és perifèric, provisional, l’imaginari popular, l’humor, la comunitat, la ficció i la utopia.

Va ser el representant del pavelló espanyol a la 57a Biennal de Venècia (2017) comissariat per Manuel Segade, amb el projecte ¡Únete! Join Us!. Des del 2018 impulsa, juntament amb Carolina Olivares, La Infinita, laboratori de creació i lloc de trobada entre les arts visuals i les arts en viu, ubicat a L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona). El seu treball s’ha exposat en nombrosos museus, centres d’art i biennals com el Museu Reina Sofia i Matadero (Madrid), el Jeu de Paume i el Centre Georges Pompidou (París), Belvedere 21 (Viena), Bronx Museum of the Arts (Nova York), Arte Alameda (Mèxic), Manifesta 10 (Sant Petersburg, Rússia), Manifesta 12 (Palerm, Itàlia), 7a Biennal del Mercosul (Porto Alegre, Brasil), MAAT (Lisboa), Bozar i Argos (Brussel·les) o el ZKU, Zentrum für Kunst und Urbanistik (Berlín). El 2024 va presentar Façana, Foto, Festa, Futur, Fideus, al MACBA de Barcelona.

Colomer va estudiar Art a l’escola Eina, Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona i Arquitectura a l’ETSAB. També ha treballat com a escenògraf: Olga Sola (Joan Brossa), Final de partida (Samuel Beckett), Perfect Lives (Robert Ashley), Carta als actors (Valère Novarina).

Ha impartit nombrosos workshops (selecció recent): 2018: A guided tour / Una visita guiada. Sandberg Instituut, Amsterdam (Països Baixos); 2018: New Palermo Felicissima. Centro sperimentale di Cinematografia, Palerm (Itàlia); 2016: Welcome to Caveland?, ENSA Architecture, Paris-Malaquais, en col·laboració amb Théâtre Nanterre-Amandiers (Centre Dramatique National), París.

Foto: Roland Jarry