El mal sempre és humà, amb José Luis Espejo

La història comuna de les balenes i les persones és una de les més populars del segle XX. El que per a alguns humans a Europa és una fascinació gairebé mística, per a d’altres és una relació de supervivència al Cercle Polar. I aquesta és una relació que es compta en mil·lennis. I entre les línies d’aquestes històries, hi ha un relat inesperat sobre l’escolta humana, sobre la visió, sobre la nostra capacitat d’atenció i sobre les societats que tant els cetacis com les persones construïm.

El mal sempre és humà és un recorregut personal que ha derivat en investigació informal i acadèmica. És un projecte en procés que relata el paper que ha tingut el cos dels cetacis en la construcció de la cultura audiovisual contemporània. A Hangar presentem una nova versió, molt més llarga i oberta a la participació. Serà una tarda en què ens podrem aturar a escoltar gravacions de cetacis, curts animats, fragments de pel·lícules i de textos, a més de música, patents, mapes i pintures.

La peculiaritat d’El mal sempre és humà és que canvia de format: va començar a les pàgines de Zarata Fest Book l’any 2016, en una xerrada compartida amb Jessica Sarah Rinland a Curtocircuito (Santiago de Compostel·la, 2018) i amb Susana Jiménez Carmona a Medialab Prado (Madrid, 2021). Després ha pres forma de conferència audiovisual a major escala al TEA (Tenerife, 2021), CentroCentro Cibeles a Madrid i al Consolat del Mar a Burgos (2022). Fins i tot ha servit per escriure una tesi doctoral titulada Mitjans Cetacis: balenes, dofins, concentració i comunicació audiovisual.

Aquesta iteració d’El mal sempre és humà forma part d’OLLA, programa de recerca comuna.

Informació pràctica
Dia: 5 de febrer
Hora: 17 h
Espai: Sala Ricson, Hangar
Inscripció gratuïta a través d’aquest formulari

Durant molt de temps, José Luis Espejo ha centrat les seves investigacions en les relacions entre l’art i la cultura de l’escolta. Recentment, ha començat a ampliar i concretar els seus estudis sobre arqueologia dels mitjans i materialisme en temps profund. Ha estudiat, gairebé sempre gràcies a beques, Història de l’Art i Comunicació Audiovisual a diverses universitats. No obstant això, aquest recorregut acadèmic li hauria servit de poc sense tenir en compte la seva formació autodidacta en Sound Studies i arqueologia dels mitjans, així com la seva participació en projectes col·lectius com Mediateletipos.net, UrsonateFanzine i audio-lab.

Com a comissari, està especialment orgullós de Charivaria (2017), realitzat juntament amb Andrea Zarza a CentroCentro, i de El Observatorio de la Escucha amb Mikel R. Nieto i Xabier Erkizia, dins el marc de la Capitalitat Europea de Donostia-Sant Sebastià 2016. També destaca Archipiélago (2017–2023) amb Rubén Coll, en un període en què, a més, es va encarregar de la programació musical d’Arts en Viu al Museu Reina Sofia, on va co-comissariar projectes amb Susana Jiménez Carmona, Agnès PE, Mattin, Sarah Rasines, Jesús Jara i Fran MM Cabeza de Vaca.

Entre les seves investigacions en format d’àudio i text, es poden esmentar El 92 cava con todo i Cárcel de oro. Formas de la voz y la escucha entre 1939 y 1953 a RRS; Celuloide, madera, litio y silicio a Campo de relámpagos; i Escucha, por favor. 13 textos sobre sonido para el arte reciente a EX(it) Libris. El seu interès pels Sound Studies el va portar a impartir classes l’any 2013 al Màster de Formació Permanent en Indústria Musical i Estudis Sonors de la Universitat Carlos III de Madrid, una activitat que continua compaginant amb el cicle de concerts LIMO, que co-produeix sota el nom d’ULTRANESIA.