Xavier Michel
Estada mitjana
febrer - juliol 2025
Xavier Michel. Poitiers, 1990
Les formes toves, no erèctils ni duradores, sumades a les accions darrere d’escena per preparar un espectacle o configurar elements tècnics (plató de televisió o escenari de concerts), així com el llenguatge i la seva ambivalència, o la música, són els materials que componen les performances de Xavier Michel.
En el seu estudi construeix escultures/eines o sistemes les funcions dels quals no estan predeterminades; per exemple, una tassa de cafè de cinta transparent, una baqueta tova, minipians de cua dispensadors de cacauets, xanques dels seus propis peus en flexió o pròtesis corporals mal automatitzades. Com a enfocament experimental, Xavier cerca els diferents significats que adquireixen en funció de l’ús. En aquest procés, els objectes indueixen postures corporals i tots dos s’influeixen mútuament, generant moltes sorpreses. L’ús d’aquestes escultures-eines explora narratives originals que combinen de manera inesperada diferents camps semàntics que produeixen noves ficcions.
En aquestes històries, el cos de l’intèrpret interactua amb sistemes que escapen al seu control, on el resultat esperat d’una acció és molt incert, on cometre errors genera formes, tot buscant el just equilibri entre la fragilitat i la poca traça, l’absurditat i la malenconia.
Foto: PointKIT