EL TÚNEL I LA POR
Aquest dimecres 16, a partir de les 19:30, s’inaugura el projecte de
Sergi Botella que inicia el cicle d’intervencions ‘Composición de
lugar’ a l’Espai Cultural Caja Madrid.
EL TÚNEL I LA POR
Un projecte de Sergi Botella amb la col·laboració de Goran Bertok
A través de la figura del perdedor, d’aquell que queda al marge de la competència, Sergi Botella (Terrassa, 1976) ha establert al seu treball un marc de reflexió respecte a les expectatives i frustracions de les noves generacions artístiques. Els seus projectes s’enfronten a la problemàtica del que vol dir ser un artista jove: la manca de recursos, els problemes de formació, el desinterès de les institucions… Al llarg de la seva trajectòria ha anat refinant les seves crítiques per acostar-se a seductores construccions del seu imaginari personal a través del vídeo o d’experiments sonors amb gran capacitat per a la posada en escena.
“El túnel i la por” respon a un moment concret del seu recorregut: després d’una sèrie d’infortunis personals que el col·loquen en un estat de dol, l’esdeveniment sincrònic de l’encàrrec d’un projecte es presenta com una llum al final d’un túnel. El punt de partida és aquell tòpic que repeteixen les persones que han estat a prop de la mort: després d’un accident o del pas per un quiròfan, es parla de la visió d’un túnel amb una llum al fons, mentre s’entreveuen a tota velocitat les imatges que han composat la vida. Sergi Botella presenta al públic una representació polifònica de la seva pròpia vida fins al moment, un relat en el passadís que culmina amb la sortida d’emergència de l’Espai Cultural Caja Madrid a Barcelona, com una picada d’ullet a l’atracció de fira del túnel del terror on, com explica l’artista: “els nens van a passar por per passar-s’ho bé”.
Per tal de posar en escena la seva vida, l’artista va començar per un exercici de psicoanàlisi: el terapeuta empeny al pacient a veure’s des de fora provocant un relat inèdit sobre la seva pròpia biografia. A partir d’aquesta analítica existencial, Sergi Botella ha convidat al fotògraf eslovè Goran Bertok, especialitzat en imatges obscures del desig i en retrats amb una extrema capacitat introspectiva, a registrar amb la seva mirada els llocs on realitza la seva vida, el seu estudi i la casa familiar on hi viu, com una investigació forense. D’altra banda, va encarregar al fotògraf que recompongués en set imatges els set moments clau de la seva existència. La seva intenció és, a partir del treball més distant possible de sí mateix, donar a llegir la seva vida a l’altre, utilitzant la por a la auto-representació com a mètode de producció mateix.
Juntament amb les imatges de l’artista eslovè, aquest joc a tercers es completa a la instal·lació a sala amb una labor de comissariat del propi artista: objectes personals, com la fotografia de la seva primera comunió, àlbums de fotos familiars o la dentadura del seu avi, son elements que obren la cadena d’associacions i lectures possibles. Cadascun dels elements i les seves notes a peu composen una narració que, com un mirall deformador, donen lloc en aquest túnel expositiu a un autoretrat anamòrfic, portat a una condició genèrica on cada espectador pugui trobar espais per a la seva pròpia lectura i identificació, és a dir, per a la producció subjectiva.
“El túnel i la por” és un exercici d’existencialisme exhibicionista, equilibrat a partir de la reafirmació de la discontinuïtat i la despossessió que suposa la mirada dels altres. La transgressió de fer balanç en mans de tercers és una eina d’elaboració de trajectòria: el dol sempre és col·lectiu i la construcció d’un mateix passa per una llunyania desapassionada i patètica que culmina en la exposició pública com un mode, no exempt d’ironia, en el qual la terapia es confronta als altres, atorgant-los la capacitat de, en darrera instància, manipular el seu contingut.
Manuel Segade
