Presentació de La Col·lecció de Textos d’Hangar

El dimarts, 25 de juny, presentem la Col·lecció de textos, un nou programa d’Hangar per la creació d’un fons de textos monogràfics d’artistes. Es tracta d’un dispositiu editorial a través del qual les artistes poden comptar amb un text ampli i medul·lar que reculli la manera de fer i de pensar de manera holística, reseguint diferents projectes per construir una visió de conjunt de les seves pràctiques. La Col·lecció de textos és una ocasió per  establir un vincle d’escriptura amb una mirada externa com a punt de partida, no com a resultat d’un projecte o exposició.

Cada resident ha tingut la possibilitat d’encarregar un text sobre el seu treball a unx autorx de la seva elecció, juntament amb l’acompanyament editorial d’Hangar. Aquestxs autorxs són professionals estatals o internacionals de reconegut prestigi i trajectòria. La Col·lecció, publicada en una plataforma digital trilingüe, editada i dissenyada per ser reconeixible com precisament això –una col·lecció–, respon a la voluntat de donar suport a les carreres artístiques aportant un recurs per a la presentació i difusió de les pràctiques orientat particularment a la internacionalització. La intenció és donar lloc a publicacions de circulació àgil que tinguin una llarga vida i contribueixin a expandir les xarxes i marcs d’aparició, inscripció i legitimació de les pràctiques artístiques.

La Col·lecció de textos és un programa iniciat el 2023 que parteix de la constatació que en l’àmbit de l’art contemporani es publica i s’escriu quan s’exposa, i això deixa fora els processos o llenguatges que no cristal·litzen en una exposició. Les artistes han d’esperar un context d’exposició per editar una publicació i poder treballar amb una mirada externa escollida. Quan això succeeix, aquests textos solen estar vinculats específicament als continguts d’aquella exposició o projecte en particular, cosa que limita l’abast del que s’inclou en l’escriptura. Les publicacions acaben sent petits retalls en el continu de la producció artística, tret que es gaudeixi d’una exposició retrospectiva. També estava entre les constatacions de partida el fet que per a moltxs artistes no es produeix el salt a la internacionalització perquè no existeix un bon text integral i traduït de la seva obra que permeti que es presenti, connecti o postuli.

En paral·lel, les nombroses converses mantingudes amb lxs autorxs han obert una tessitura d’escolta transitiva que ens a permès prendre la temperatura a l’estat actual de la crítica d’art al context espanyol. La Col·lecció reverbera el trànsit d’una pràctica més tradicional i acadèmica a una que abraça l’experimentació i la interdisciplinarietat. Els textos que en formen part, exerciten una concepció de l’escriptura com a espai emancipatori, que impulsa la reconfiguració dels modes de fer de l’art i reflecteix la naturalesa canviant del panorama artístic. Així, La Col·lecció també és una manera de contribuir al desenvolupament de la crítica escrita en art i posar en valor la producció intel·lectual en un moment en què assistim al seu desprestigi i precarització. Parlem del reconeixement de l’escriptura, no com una feina subsidiària de la pràctica artística, sinó com una praxi de creació de ple dret.

Aprehenem la Col·lecció com una interfície editorial que proposa un enfocament tan proactiu com reflexiu: posa en pràctica noves formes de publicació amb l’objectiu de restaurar la potència transformadora de l’escriptura. Fins i tot en l’àmbit artístic, observem cert anquilosament en les formes d’escriptura. La  crítica és –o hauria de ser– un exercici en contínua revisió, discutit sempre en la seva funció i a les seves fronteres. És una part indispensable dels fenòmens que articulen un context, els presenta i els comenta en publicar. Cal atorgar-li però, espais-temps i condicions que permetin aquesta revisió i regeneració dels registres de producció intel·lectual escrita.

La Col·lecció neix amb la convicció que la possibilitat d’activar la imaginació política, d’atrevir-se a imaginar altres mons, passa per mobilitzar altres modes d’enunciar-se, de nomenar. Insistim en l’escriptura com un entorn epistemològic per a il·luminar i articular altres formes de sensibilitat, que contribueixin activament a entendre la producció artística en relació amb altres disciplines com a espai d’enunciació i capacitat de re-acció pròpia.

Per a aquesta primera presentació de la Col·lecció compartirem diàleg amb dos autorxs; Martí Manen i Laura Vallés Vílchez, juntament amb Paula García–Masedo, artista, a més d’Anna Manubens, directora d’Hangar, i Carolina Jiménez, responsable de programes de recerca i acompanyament d’Hangar.

Informació pràctica
Dia: dimarts, 25 de juny
Lloc: IF Publications, Baixada de Viladecols 3, Barcelona.
Horari: 19 h
Entrada lliure

Laura Vallés Vílchez treballa com a curadora, editora i investigadora. Va estudiar la carrera de Belles Arts i un Màster en Fotografia a la Universitat Politècnica de València, una experiència que la va portar a realitzar una estada a Northumbria University, Newcastle upon Tyne, entre ambdues titulacions. El 2022 es va doctorar al Royal College of Art de Londres, on resideix, dona classes de comissariat i va dirigir el projecte europeu 4Cs From Conflict to Conviviality through Creativity and Culture. La seva labor pedagògica s’inicia gràcies a una beca de la Fundación Botín i es nodreix de la feina que realitza com a cofundadora i editora de Concreta: editorial que publica una revista així com una sèrie de llibres i que sedimenta experiències anteriors sempre en institucions amb un peu en entorns pedagògics i l’altre en entorns públics. És el cas de Afterall a Londres, organització editorial vinculada a Central Saint Martins, on va treballar el 2009, per després traslladar-se al MoCP de Columbia University a Chicago el 2010. Com a curadora ha organitzat exposicions com Te toca a ti (EACC, 2018), 15.600 días. Xisco Mensua (CCCC, 2019), A través de la arena (Azkuna Zentroa, Artium i CentroCentro, 2019-20), Mitos del futuro próximo (Fotonoviembre, TEA, 2019-20), Teresa Lanceta: Tejer como código abierto (MACBA-IVAM, 2022-23) o Larruak eta izurrak (Tabakalera, 2024). Ha impartit conferències en institucions com Royal Academy of Arts, SOAS, Universitat de Granada o UPV, així com traduït autores entre les quals es troben Isabelle Stengers, Donna Haraway, Moyra Davey o Paul B. Preciado.

Martí Manen (Barcelona, 1976) és el director d’Index -The Swedish Contemporary Art Foundation a Estocolm, ciutat en la qual resideix. Ha comissariat exposicions al Museo de Historia Natural (Ciutat de Mèxic), Aara (Bangkok), Tabakalera (Donostia), Konsthall C (Estocolm), CA2M (Madrid), Fundació Miró (Barcelona). Martí Manen va ser el comissari del pavelló espanyol a la Biennal de Venècia 2015 i va ser comissari de Momentum10 (Biennal a Moss, Noruega, 2019). Als anys 90 va comissariar cinc anys d’exposicions a la seva habitació en un pis d’estudiants a Barcelona. Manen ha publicat llibres com Salir de la exposición (Consonni), Contarlo todo sin saber cómo (CA2M) o Cuando las líneas son tiempo (Fundació Miró).

Paula García-Masedo és artista. La seva investigació aborda, mitjançant el llenguatge escultòric, les relacions entre territoris i cultures materials, contribuint a la construcció de genealogies situades. Es desplega, sense anticipar una imatge resultant, basant-se en formes d’operar resultat d’un reconeixement de com la matèria tendeix a configurar-se. Va estudiar el Programa d’Estudis Independents del MACBA i Arquitectura a la Universidad Politécnica de Madrid. El seu treball ha estat presentat al CA2M (Madrid), Casa Encendida (Madrid), TEA (Santa Cruz de Tenerife), CentroCentro (Madrid), Blueproject Foundation (Barcelona) i Fabra i Coats (Barcelona), entre altres. Cofundà i codirigí fins al 2022 l’espai independent Pols (València). Ha comissariat exposicions a CentroCentro (Madrid), les galeries LIGA DF (Ciutat de Mèxic) i Monoambiente (Buenos Aires), i el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Madrid. Ha publicat dos llibres amb Caniche Editorial.

 

Aquest programa compta amb el suport del Ministeri de Cultura i de l’Institut Ramon Llull