Rarefacció: Sílvia Zayas / Genoveva Genocide / las lindas pobres

El 12 d’abril Hangar presenta la segona sessió de Rarefacció 2024, cicle d’escolta comissariat per Sergi Botella que s’emmarca en la línia de recerca Audio Formal/Polítiques de l’escolta que té per objectiu donar a conèixer propostes que giren al voltant de la música i el so des d’una mirada experimental i no convencional. Els convidats per a aquesta segona sessió són Sílvia Zayas, Genoveva Genocide i les boniques pobres.

Informació pràctica
Data: 12 d’abril 2024
Obertura de portes: 18.30 h
Entrades anticipades: 8 € aquí/ Taquilla 9 €

Sílvia Zayas
El seu treball se situa als límits de les arts en viu, el vídeo i la coreografia, deforma els límits dels llenguatges i obre espai a la suspensió de sentit. Investiga en la creació de dispositius casolans, rudimentaris i low-tech per fer cinema en directe. Li interessa el que és extraordinari i els fenòmens gairebé invisibles, aquells que es poden percebre sostenint maneres d’atenció corporals.

A Rarefacció presentarà ruido ê (the film), un documental musical amb tints de thriller que s’interromp i es fa trossos. El soroll, més enllà d’impacte acústic, esdevé dificultat de llegibilitat i puresa narrativa, xoc entre llenguatges, és un brunzit sinestèsic que pirateja la visió i alhora la fa eròtica.

Totes les imatges submarines han estat filmades en zones urbanes submarines on paradoxalment habiten les ratlles elèctriques Torpedo torpedo. Aquestes àrees, que l’artista anomena postpunk, es troben en constant transformació urbanística. Des de les obres marítimes per a l’ampliació de l’espigó de la platja de Sant Sebastià a Barcelona, ​​amb una grua-mà metàl·lica que llança galledes de formigó, passant per tota la zona postindustrial entre la desembocadura del riu Besòs, Sant Adrià, fins a arribar al Pont del Petroli a Badalona, ​​els pilars del qual van ser esfondrats pel temporal Glòria. Residus i arquitectures submarines reapropiades per diferents éssers.

El que és fílmic ha funcionat com a coartada per teixir xarxes de treball i investigació metodològica amb científics (especialment Claudio Barría, especialista en taurons i ratlles), bussejadors i altres artistes al voltant de qüestions d’atenció somàtica, percepció, vulnerabilitat i resistència.

ruido ê ha estat recolzat per Artea investigació i creació escènica. Ha format part de GRAPA, un programa pilot impulsat per Hangar i CCCB, UOC i Hac Te. La pel·lícula ha rebut el suport de TBA21 on st_age i ha comptat amb el suport de “Compondre sabers per imaginar i construir futurs sostenibles 2021” de la Fundació Daniel i Nina Carasso.

Genoveva Genocide
Representa l’oxidació de l’ésser humà com a espècie però amb un final de lluita esperançador i utòpic. El deteriorament de la vida i del planeta és tant una causa natural com una reacció a la nostra forma de vida o al nostre egocentrisme, la nostra estructura molecular pateix canvis dràstics i irreparables causats pel nostre procés termodinàmic. El so recorda a la música industrial primerenca, l’electroacústica i l’art sonor.

Genoveva Genocide aconsegueix evocar aquestes composicions demostrant la seva virtut per generar un entorn sonor amb aparells i instruments rudimentaris creats a base de ferros rovellats recollits dels mateixos llocs on exposa el seu art que adapta amb diferents fonts i materials. En la seva fesomia lo-fi podem apreciar que preserva l’equilibri entre el procés primari i el tractament posterior, la seva naturalesa és electritzant, amb diversos tons plens d’harmònics que primer modulen discretament i com un sol cos, després eclosionen lliurement com a autònoms, cadascun maniobrant pel seu compte mentre sona un discurs intimidant, una atmosfera profunda i espessa, amb un ritme latent que augmenta el misteri de la seva aura i amb una veu palpitant.

Descriu sonorament el ferro com un element químic resistent i corrosiu, per tant, la seva forma d’interpretar-lo no podria ser més precisa en el desenvolupament d’un paisatge musical que no té brillantor, amb una multitud de textures metàl·liques corroïdes que es barregen en un context radioactiu i no són adequades per a la subsistència de cap organisme. La rovellada dels seus instruments detalla el procés de desgast, a partir d’un estat completament natural que neix d’un lloc bonic i ordenat, que a mesura que passa el temps és envaït per partícules externes, simbolitzades com el dolor que cada persona pateix per aquests canvis físics. És una barreja de delicadesa, cruesa, saturació i desordre a la mateixa pista.

las lindas pobres
las lindas pobres és Magui Dávila (a.k.a Felisa). Treballa en investigació i creació amb pràctiques artístiques d’autoedició gràfica i sonora. És curadora dels programes Sonido por fricción (Matadero), Manuales de reparación y sonidos cósmicos (MACBA) i Corrimientos de voces a CA2M. És meitat a deleteD_action_sound, un duet de música electrònica de ball lent. Fa el programa La ficción de la maleta de discos a La Casa Encendida Radio. En els darrers anys ha fet club techno des de dins, a pista i espais d’escolta de Madrid. Presentarà a Hangar una historia (rota) de t3chno m4rr0n.

 

Amb el suport de: