The Story So Far, d’Edward George

Edward George és escriptor, investigador i locutor. Fundador del col·lectiu Black Audio Film Collective, George va ser el guionista i presentador del revolucionari documental de ciència-ficció The Last Angel of History (1996). També forma part del grup contemporani de música X Ray Hex Tet. La seva sèrie The Strangeness of Dub (Morley Radio) explora el reggae, el dub, les versions i el versioning, integrant teoria crítica, història social i una selecció musical diversa que abasta múltiples gèneres. La seva cara B, The Strangeness of Jazz, és un projecte de presentacions en directe que té lloc a Cafe Oto.

Edward George viu i treballa a Londres. Actualment, els seus projectes inclouen la presentació en directe en tres parts Listening to Voodoo, Hearing D’Angelo, encarregada per Performance, Possession & Automation, un projecte de tres anys finançat pel Arts and Humanities Research Council (AHRC); Black Atlas, encarregat per l’Institut Warburg; i X Ray Hex Tet, realitzat per X Ray Hex Tet (Reading Group).

Apunts preliminars de la recerca The Story So Far,  per Edward George

On soc? Avui he gravat un nou capítol de The Strangeness of Dub a Morley Radio, Morley College, després d’una actuació en directe a Step Forward: Sonic Visions dins els projectes Ormside, Londres. Fa unes setmanes, vaig gravar algunes veus per a dos temes d’un single del productor berlinès de dub techno Vril. Els temes són, d’alguna manera, un tribut al bateria de jazz Art Blakey i al percussionista de música lliure improvisada i fundador d’AMM, Eddie Prevost. Resulta irònic exalçar als bateries que toquen amb, i al voltant de i contra el temps metronòmic sobre el teló de fons del dub techno minimalista i metronòmic. Els meus dos temes, ‘Secondary Devices, Pt. 1 & 2’ sortiran al desembre a Kynant Records.

Haig de dir que Prevost, fundador d’AMM, sobre qui es va centrar la penúltima edició de The Strangeness of Jazz, ha realitzat una col·laboració en directe per a l’últim Strangeness of Jazz de 2024 al Cafè Oto.

Enmig de tot això, he fet el meu primer concert amb Pat Thomas i Orphy Robinson de Black Top als premis Paul Hamlyn, una actuació al festival Echoes of Dissent Volume Five de Brussel·les amb el grup de música contemporània X Ray Hex Tet. El nostre primer àlbum, de títol homònim, està disponible en el segell nord-americà Reading Room: l’actuació del grup a Echoes of Dissent es publicarà al 2025.

D’aquí a uns dies, actuaré com a part d’un trio amb Steve Beresford i Maggie Nichols en una actuació improvisada dins el Festival de Jazz de Londres. Al mateix temps, estaré treballant a l’Institut Warburg; doncs dins la biblioteca arcana estructurada associativament i seu de la Col·lecció Menil, el seu arxiu antiracista cinquantenari sobre la gent de color en l’art occidental serà el tema del meu projecte actual, una obra d’art i un curtmetratge intitulats Black Atlas així com una sèrie radiofònica, The Ebony Tapes, que es completarà al 2025.

Hi ha més: reenregistraments de la segona part d’una presentació en directe en tres parts, Listening to D’Angelo, Hearing Voodoo i de ‘Duke & Billy’, un episodi de The Strangeness of Jazz sobre Duke Ellington i el seu coguionista i amic homosexual, Billy Strayhorn.

Mentre escric tot això en el meu despatx a Warburg, soc incapaç de sentir la meitat de la meva cara després d’una important intervenció dental. Esmento això per a fer una observació sobre l’actuació i una mena de línia: el meu treball a la ràdio i en directe, sobre el Jazz i el Dub, tenen en comú que ambdós comparteixen una relació amb la improvisació; la improvisació és, després de tot, la base de la interpretació de la música contemporània i de la barreja dub.

Totes dues comparteixen un apropament a la composició documental generat per aquestes dues maneres tan diferents de fer música improvisada que, tanmateix, formen part d’una mateixa línia, una línia que separa, i que uneix, al mateix temps, un interès per produir narratologies sobre la improvisació amb les actuacions de música improvisada.

I el tema dental? Bé, l’oralitat ens porta a la qüestió de l’actuació entesa com una manera de baixar al cos, a la parla —i a l’escriptura, i a la seva activitat contrapuntística, l’escolta. La meva oralitat pertorbada em porta de nou al cos, al meu cos, com a base de dos enfocaments radicalment oposats en l’actuació i, encara més, a una relació amb allò generatiu i els límits del pensament dins, i fora, de la improvisació.

Aquesta línia, les seves arestes, superposicions i bifurcacions, les continuïtats i discontinuïtats dels dos espais complementaris i antagònics i els tipus de pràctica que aquesta línia designa seran els que transmetrà la meva residència, que inclou D’Angelo (què us passa, gent, amb aquest noi?; com dissol la seva música les divergències metafísiques de totes les distincions entre els durs avantguardistes i els nois del pop?).

I pel que fa a la naturalesa i les històries o llinatges d’aquesta línia, bé, penso que una línia pot ser un camí, una marca entre espais, una corba, una ratllada, un punt de partida i de tornada a una reflexió sobre la meva obra en forma d’alguna cosa com l’obra mateixa: una presentació, un guió, i música.

Links d’escolta i lectura
Morley Radio
X Ray Hex Tet
The Guardian, Interview with Edward George
Dweller, Dub as an Act of Love: An Interview with Edward George

 

Amb el suport de: