Amaia Urra
Amaia Urra (Donostia-Sant Sebastià, 1974) és artista. Llicenciada en Belles Arts el 1998 per la U.P.V en l’especialitat d’Escultura, va completar la seva formació a Mugatxoan (Arteleku). Entre 1999 i 2009 va treballar i col·laborar amb diferents coreògrafs com Jérôme Bel, Xavier Le Roy, Ion Munduate, María i Cuqui Jerez, Cristina Blanco, entre d’altres. El 2017 va codirigir l’espai Alkolea Beach. Des del 2010 viu i treballa a Donostia-Sant Sebastià. Les seves peces s’han presentat i exposat en espais, trobades i festivals com Art nomade (Quebec), Axeneo7 & SAW Gallery (Gatineau-Ottawa), Les Laboratoires d’Aubervilliers (París), Halfhouse (BCN), Festival Domingo, F. In-presentable, La Casa Encendida (Madrid), Guggenheim (Bilbao) en el marc de l’exposició de June Crespo. Vascular, Bulegoa z/b (Bilbao), programa d’activitats del Museu Reina Sofia (Madrid), Zarata Fest (Bilbao), Picnic Sessions CA2M (Móstoles), Héctor Escandón (Mèxic DF) o CENDEAC (Múrcia) així com en exposicions col·lectives, 45 Salón Nacional de Artistas de Bogotá, El sauce ve de cabeza la imagen de la garza TEA (Tenerife), komunikazio-inkomunikazio, Tabakalera (Sant Sebastià), Pastora Foley II, Artiax (Bilbao), Lazos Mecánicos Artium Museoa (Vitòria) entre altres.
Amaia Urra opera amb els desplaçaments del llenguatge, la paraula cantada i parlada, dita i llegida, i la seva pràctica es concreta a través d’accions en viu, passejos, enregistraments sonors o formalitzacions gràfiques. Una pràctica que es presenta a si mateixa com a deliberadament lleugera i esquiva.
En molts dels seus treballs, explora la capacitat del llenguatge per determinar la realitat, interessant-se pel que succeeix en els marges, siguin temporalitats no productives o paraules en desús. La lectura, l’escriptura, la repetició, l’elaboració de llistats o la cerca i comparació entre diferents definicions oficials i consensuades per diccionaris, enciclopèdies o manuals de botànica, nodreixen un recorregut en el qual l’escriptura, la lectura i l’acció van unides al cant, al passeig i a altres derives, presentant situacions que revelen, des d’una actitud poètica, allò que no es veu, no s’escolta o no es té en compte.
© Charlène Yves
