Ex-User Experience Investigació & Programa Públic, per Paula Pérez-Roda

Formes de matar el món / Ex-User Experience és la investigació i programa públic de Paula Pérez-Roda, desenvolupats en el marc de la IX Beca d’Investigació Artística de la Fundació Banc Sabadell – Hangar. Mitjançant una metodologia consistent en la generació i anàlisi d’un arxiu d’interaccions digitals, la pràctica de l’abstinència interactiva digital i el pensament artístic, material i especulatiu sobre la seva intersecció, Formes de matar el món aborda la conversió d’algunes ficcions tecnològiques operatives dels inicis digitals del segle XXI fins a l’ordre digital de connectivitat permanent global, sostingut per la dependència distribuïda, vernacla i afectiva del telèfon intel·ligent.

La investigació de Formes de matar el món activa la indagació combinada sobre el mode social dominant de la digitalitat portàtil, la crisi mediambiental, la textualitat vernacla de la missatgeria instantània i la temporalitat opaca d’un present en què la relació memòria-història ha esdevingut emmagatzematge. En aquesta intersecció es pregunta pel “dia després” com un exercici de desplaçament temporal, assumint que és plausible i necessari produir, imaginar i especular formes de vida i relacionalitat en posterioritat respecte del colonialisme de dades (Couldry & Mejías). La suspensió de l’ordre digital de connectivitat permanent cap a un temps futur es guia per algunes preguntes centrals: en aquest “dia després,” què seria important preservar, si fos possible, de més de 20 anys de textualitat vernacla i formes relacionals a les xarxes socials? Com expropiar aquests materials a la Big Tech, com esquivar els seus termes i condicions per dotar-nos d’un mínim patrimoni cultural d’aquesta època? Com fer que aquesta conservació abandoni la lògica de la dada i entri en la lògica de l’experiència artística, la memòria i la transició ecosocial? Com explicar-nos com va ser la cultura de l’escriptura instantània? Així mateix, quines posicions ontològiques es poden albirar des d’aquest “dia després” que es puguin traslladar a un present plausible d’afectar-se des de la vida en allò polític? És possible dissentir, hackejar o desertar de l’ordre internacional de digitalitat portàtil fora de la insularitat dissenyada dels assemblatges digitals sense sobirania que són els perfils de xarxes socials?

Ex-User Experience #1. Arxiu de Xarxes Socials. El gest d’arxiu indaga en la zona especulativa on alguna cosa viva ha deixat de ser-ho. I examina si desplega els seus efectes de veritat: si deixa de ser viva. Podem posar fi a l’usurpació de l’energia social, afectiva i lectoescriptora de les plataformes mitjançant l’arxiu del nostre treball vital regalat a aquestes? En un marc de sobrecàrrega informativa, davant l’escassetat d’eines col·lectives per fer front a la entrega íntima del nostre temps a les plataformes, EX-USER EXPERIENCE parteix del treball lectoescriptor i compositiu amb els materials de “descàrrega” de perfils de xarxes socials. Busca apropiar-se del gest d’arxiu com a pas necessari dins de (a) l’abandonament de la sociosubjectivitat i les pràctiques text-afectives de l'”usuari” i (b) una anàlisi de la necropolítica de les xarxes socials que prengui distància del principi civil i narcisista del perfil individual.

Ex-User Experience #2. Memoràndum. Obrador per a la confecció de records digitals, amb Víctor Fancelli Capdevila. El model d’emmagatzematge i accés a records i documents gestionats pel núvol s’ha popularitzat gràcies a la promesa d’un “arxiu digital,” un lloc on documents, informacions i materials dels nostres projectes personals o col·lectius queden guardats i disponibles sense esforç ni molèstia. No obstant això, les plataformes s’apropien d’aquests materials, reservant-se tots els drets –especialment el d’explotació– sense assumir cap responsabilitat, i poden esborrar o modificar les dades sense consultar els usuaris. El que aquestes plataformes ofereixen és en realitat una “promoció de l’–així anomenat– memorable” automatitzada, administrada i molt limitada a una selecció parcial d’imatges, vídeos o àudios al servei dels seus interessos. Aquest laboratori planteja diferents escenaris ecològics i pautes col·lectives de re-disseny memorístic davant l’excés de storage i el rol de la memòria en les comunitats.

Ex-User Experience #3. Un arxiu popular per a l’ocàs de les xarxes socials. Un arxiu popular per al declivi de les xarxes socials és una iniciativa arxivística experimental amb la missió social i artística de fer més vivible la transició cap a un escenari per a la caducitat de la tecnodependència en la nostra sociabilitat, el capitalisme de plataformes i els seus modes d’organitzar l’experiència humana. Deixar la propietat i la gestió de la nostra energia text-afectiva, lectora i escriptora a les corporacions ens condemna a una forma de vida sense sobirania i a la pèrdua de patrimoni. Buscant generar una breu col·lecció verbal que representi part del que ha estat la vida entre el 2012 i el 2024, s’inscriu en la missió de Formes de matar el món de dotar-nos d’un patrimoni cultural-textual de l’època i d’entendre què va ser la cultura de l’escriptura instantània.

Ex-User Experience #4. Paratext #80. De la fantasia digital democràtica a l’ordre digital de connectivitat permanent: La intervenció de Paula Pérez-Roda en el marc del Paratext #80 va suposar l’obertura pública del projecte Formes de matar el món en el context d’Hangar. El registre d’àudio està disponible a XXXX.

Formes de matar el món prepara una publicació col·laborativa amb Lumbung Press amb els resultats de la investigació del procés de Formes de matar el món, que inclou assaigs de Diana Millán Pascual, Pau Olmo i Víctor Fancelli Capdevila. S’ha compartit en contextos d’investigació i art com Archiving Care (Toolkit of Care, NeMe/CUT), Otras miradas a la inteligencia artificial: Entre lo imposible y lo indeseable (THECO-UC3M), After Memory (HfG-ZKM) i DigiCAM25: Born-Digital Collections, Archives and Memory (SAS-London), a més d’Hangar Obert al costat d’Antonio Gagliano.

Amb el suport de: