Darrera Jornada de la Justa Entropía

Divendres passat, 29 de març (divendres sant) tenia lloc l’última jornada de la temporada de concerts de la Justa Entropia a Caleidoscopi, amb l’Edu Comelles i Etermortífera.

Abans de començar el concert, i segurament a causa de la trucada d’algun veí, vam tenir la visita de la guàrdia urbana que volia veure-ho i registrar-ho tot. En un moment vaig comptar uns 11 policies, potser més que es presentaven allà malgrat ser només les 20:30h. Encara així i amb retard va començar el concert.

l’Edu Comelles, qui normalment treballa a partir d’enregistraments de camp, aquesta vegada va utilitzar àudios presos d’una “noria”, segons el mateix va descriure abans de començar. Barrejava diferents materials per crear textures contrastants a vegades harmòniques i a vegades més rítmiques.
Jo personalment no podia parar d’imaginar engranatges i friccions de metalls que produïen aquests grinyols tan melòdics, i alhora no podia parar de preguntar-me si la peça tindria sentit si no sabés d’on venien aquests sons.

Però això no és alguna cosa que se m’hagi acudit a mi per primera vegada; ja ho pensava Pierre Schaeffer quan gravava sons i els repetia infinites vegades fins que perdien la seva connexió amb l’objecte que els produïa. Crec que en aquesta època (50s) gravar i transformar sons prenia una altra dimensió en aconseguir sonoritats úniques sortides de context, però crec que amb tants avanços tecnològics és possible produir (o reproduir) gairebé qualsevol so imaginable, llavors he arribat a la conclusió que l’Edu en el seu concert no tenia més opció que lligar novament el so a l’objecte, perquè fóssim nosaltres els qui féssim aquesta unió o separació entre so-objecte.

En aquesta part del text és on hauria de començar a parlar del concert de Etermortífera però aquesta segona part no va tenir lloc; la guàrdia urbana va tornar i “va recomanar” als organitzadors no seguir amb el concert.

Al final la nit ens va deixar un sabor amarg per la realitat que ens afecta a molts a Barcelona, però aquest és només un exemple de censura que passa a molts llocs i desafortunadament cada vegada és més freqüent en aquests dies.

Lina Bautista