Sound Art. Klang als Medium der Kunst al ZKM

El 6 de gener passat va acabar l’exposició, “Sound Art Klang als Medium der Kunst” (Art sonor, so com a mitjà d’art) al ZKM: Zentrum für Kunst und Medietechnologie Karlsruhe (Centre d’art i mitjans tecnològics de Karlsruhe). Vam estar allà en aquesta immensa exposició amb obres d’uns 90 artistes, que exhibia la evolució de l’art sonor des del futurisme fins avui, mostrant en certa mesura el procés d’alliberament del so i l’emancipació del “soroll” mitjançant escultures, esdeveniments, objectes, instal·lacions i ambients sonors.
Julia Gerlach, coordinadora i co-curadora de l’exposició feia una divisió dels elements que constitueixen l’exposició, encara que molts dels treballs es poden ficar en mes d’una d’aquestes seccions:
Arxius i col·leccions artístiques privades o acadèmiques que van ser convidades a formar part de l’exhibició com: Klangpost 4 de Kalle Laar col·lecció de postals sonores produïdes a Polònia entre 1960 i 1980; Broken Music, d’Ursula Block, un recull de treballs d’artistes visuals creats a partir de discos de vinil, no només com a mitjans per emmagatzemar música sinó també com a objectes i escultures.

Vista i so: Obres que estan directament lligades a pràctiques de les arts plàstiques, com el dibuix. Es destacaven obres com A Procession of ghosts de Max Eastley, una instal·lació amb sis parells de cables d’acer penjats, que es movien en cercle de tant en tant, cada un com un personatge diferent, es movien de forma única i deixaven una petjada única a el paper. Una altra obra amb una relació directa entre dibuix i so és Trommelorchester + Partitur d’Ulrich Eller. en la qual l’artista va realitzar enregistraments d’àudio mentre dibuixava a sobre d’una caixa (snare drum), posteriorment aquest enregistrament es reproduïa pels altaveus que es trobaven dins de vuit caixes.

Escolta, auto-experimentació, cos: treballs en els què el públic es converteix en molts casos intèrpret o compositor, com en Wolken. Elektromagnetische Klanginstallation (Núvols, instal·lació sonora electromagnètica) de Christina Kubisch, un “núvol” de cables que produïen un camp elèctric especial que amb auriculars, desenvolupats per l’artista, feien audibles sons que d’una altra manera són impossibles d’escoltar per humà. Aquesta obra permetia tenir cert control de l’escolta, amb la distància i el moviment respecte al núvol. Sound Modulated Light 3 de Edwin van der Heide es una instal·lació en una sala amb bombetes de llum. A aquesta sala s’havia d’entrar amb un dispositiu amb auriculars i un transductor; aquest captava diferències en la llum que l’ull humà no pot captar i les traduïa a so. Com en l’obra de Kubisch, el control de la intensitat el té el escolta, i en aquest cas a més era possible mixturar les diferents sonoritats que produïa cada llum.

Anàleg i digital: Obres en què la tecnologia (anàloga o digital) són part fonamental: Temple de Benoît Maubrey és una escultura sonora que es trobava a l’aire lliure, rèplica del temple grec de Delphi, construïda amb 3000 altaveus, alguns d’ells emetent soroll blanc produït per ràdios. Dins d’aquesta secció es trobava també el Reactable, de Sergi Jordà.
Espai Sonor Urbà: obres, instal·lacions o recorreguts sonors realitzats en l’espai públic: Der gelbe Klang², de Georg Klein o Zoobrücke de Kirsten Reese.
Els treballs esmentats aquí són només una petita part de l’exposició, tots els treballs es troben descrits aquí: http://soundart.zkm.de/en/werke-bereiche/

Tot i que la exposició ha finalitzat, es converteix en un punt de referència en el qual podem veure l’estat de l’art sonor fins avui i demostra que hi ha una extraordinària quantitat treballs realitzats al voltant de l’art sonor, des de molts punts de vista però també que és un camp que està en creixement i que encara queda molt per experimentar al voltant del so. Esperem veure una exposició d’aquesta envergadura i especialitzada en art sonor aviat a també a Barcelona.

Lina Bautista
(LinaLab)