Ciprian Homorodean
Ciprian Homorodean, Timisoara (Rumania) 1982
Període de residència: abril 2015 – 2017
Ciprian Homorodean, va estudiar escultura tradicional a la seva ciutat natal, Timisoara, que va abandonar el 2006 per traslladar-se a Brussel·les i després a Barcelona, on viu des de 2012. Durant la seva infància, va passar la major part dels estius al poble del seu avi, on va ser pastor i va viure una vida a la granja. Les seves primeres escultures eren làpides que va fer per al cementiri local, incloent una per a la tomba del seu avi.
Considerant l’art com una altra llenguatge, utilitza qualsevol mitjà que consideri adequat per donar al seu discurs una forma, encara que l’enfocament escultòric sovint és present en la concepció dels seus projectes. El seu vocabulari es basa en els antecedents personals i observacions del món, vist a través d’un vidre d’humor i ironia, que es tenyeix però, amb una certa ràbia continguda. La temàtica de les seves obres provenen d’un polèmic context social, econòmic i polític, però en el fons és l’experiència humana en el seu millor i pitjor moment. El centre de la seva reflexió són els mecanismes estereotipats, que de vegades influeixen en les nostres percepcions i defineixen com som percebuts, així com la recerca de l’individu per la identitat i els rols voluntaris o involuntàriament encarnats. En el seu art es desenvolupa una constel·lació on model i anti-model coincideixen: l’heroi i el dolent, el fracàs i l’èxit, la riquesa i la pobresa, la vida i la mort, i en última instància, l’art i la vida. Les dues bandes de la història han de ser explicades.
Els seus comentaris, de vegades com autocrítica, apunten a les actituds de resignació i acceptació que semblen haver arrelat en la societat, el que reflecteix la voluntat d’acceptar tot tipus de restriccions i els inconvenients que de cap manera poden justificar-se. La indiferència de la majoria i el seu compliment apàtic amb la degradació de l’experiència social són instigadors en el seu treball com a artista, un mòbil per inventar condicions i estils de vida de qualitat. “Res és impossible” en el seu món, un ideal que posa en pràctica en el seu art.
Ha estat galardonat a Bèlgica, amb el Prix du Hainaut (2007). Ha exposat internacionalment i ha estat convidat a importants exposicions, com la Biennal de Bucarest (2006 i 2012), Kit de Supervivència II al Centre d’Art Contemporani, Riga (2010), Dublín Contemporani (2011) i The Jerusalem Mostra 7 (2014). Ha presentat el seu treball a Barcelona en diverses ocasions.
http://www.ciprianhomorodean.eu/
