Cristina Dezi
Residència d'intercanvi Fem_Lab Catalunya-Àustria
desembre 2023
Christie és una artista i dissenyadora queer. Mitjançant una crítica feminista, experimenta amb la biomaterialitat i les peces portables, tot creuant la innovació tèxtil, el disseny de vestuari, el biohacking i la sextech. La seva exploració artística de l’activisme (trans)feminista i la cultura hacker es manifesta a través d’estètiques interactives i performatives, amb l’objectiu d’inspirar i provocar debat i reflexió crítica sobre els tabús i l’estigma relacionats amb la sexualitat, el plaer i les identitats híbrides. Ha estudiat disseny de moda a l’Istituto Marangoni (Milà/Londres), cinema experimental a BAU (Barcelona), i ha completat el programa Fabricademy Barcelona (IAAC), centrat en biologia, fabricació digital i tecnologia wearable. També s’ha especialitzat en sextech a través de la Sextech School de Bryony Cole.
Des de 2015 treballa com a dissenyadora freelance en vestuari, tecnologia wearable i bioart, així com investigadora i organitzadora de tallers amb Bruixes_Lab. Ha participat en residències artístiques i de recerca com ara FEMLab Residency (Hangar Barcelona i Mz Baltazar’s Lab, Viena), i ha presentat projectes en esdeveniments com Maker Faire Bilbao i Future Material Bank (Jan van Eyck Academy). Juntament amb Giulia Tomasello, va cofundar Bruixes_Lab, un laboratori nòmada on es combinen rituals de biohacking i bruixeria per generar escenaris especulatius al voltant del plaer, experimentant amb circuits sensors DIY per hackejar l’experiència de l’excitació i descentrar els binarismes normatius de la sexualitat i els cossos. Ha participat en la TTT Conference a Malta, impartit tallers a l’Observatorio del Placer a Barcelona, Ars Electronica a Linz, MU Hybrid Art House a Eindhoven, III Instrument Inventors a la Haia, entre molts altres espais.
El projecte desenvolupat durant la seva residència s’emmarca dins d’una sèrie d’investigacions especulatives liderades per neuX, un laboratori futurista i interactiu que explora el plaer i la sexualitat des d’una perspectiva posthumana, performativa i transfeminista. Dins aquest marc, es teixeixen narratives eròtiques de ciència-ficció, pells cíborg i biomaterialitats amb entorns naturals i escenaris distòpics.
Aquest capítol se centra en el disseny i la recerca especulativa d’un biotèxtil sensorial portable que utilitza elements naturals de l’entorn i fluids corporals per generar freqüències activistes. L’objectiu és crear un vincle simbiòtic entre el cos humà, els seus fluids i l’ambient que l’envolta, per afavorir una escolta activa i visceral dels esdeveniments i canvis que tenen lloc, tant dins com fora nostre, des d’una perspectiva climàtica, social i política. El teixit està compost per biocircuits de fluids corporals, com ara la sang menstrual, i funciona com un sintetitzador interactiu i portable que capta sons humans i no-humans, interns i externs. Cada transformació natural o corporal afecta la freqüència emesa, generant sorolls activistes que donen lloc a una discussió o performance que qüestiona temes urgents del present.
