Llobet & Pons presenten Asemais anogerf

Del 12 de gener fins al 3 de març podeu visitar a la galeria Adhoc de Vigo Asemais anogerf, la nova obra de Llobet & Pons.
Jasmina Llobet (1978, Barcelona) i Luis Fernández Pons (1979, Madrid) treballen com a col·lectiu i viuen a Berlín des de 2001, desenvolupant el seu treball en el camp de la instal·lació, escultura i projectes en l’espai públic. En l’exposició que presenten en Adhoc podreu veure una selecció dels seus últims dibuixos i escultures, creats durant una estada artística a Japó el passat estiu, en el centre Akiyoshidai International Art Village. També mostraran la seva peça més recent, Asemais anogerf, una inversió de les paraules Fregona siamesa, realitzada aquest mateix any, i que dóna títol a l’exposició.

En aquesta nova obra, Llobet & Pons ens proposen un homenatge a la figura de la fregona. Aquest objecte quotidià, tan fonamental avui en les nostres vides, ha estat objecte de discussió en nombroses ocasions; recentment per la mort el passat 16 de Desembre de 2011 del seu inventor (un De La Rioja resident a Saragossa, que va crear l’objecte després del seu pas per Estats Units, on havia observat un artefacte similar utilitzat per netejar l’oli dels avions dels hangars). Especialment ha suscitat una encesa polèmica l’autoria de l’invent, que és qüestionada i reclamada per diverses persones internacionalment. Llobet & Pons han creat un objecte siamés i absurd, que vol separar-se però és indivisible, un miratge en l’entorn quotidià, comparant-ho amb el “estira-i-arronsa” de la discussió sobre els drets d’autor de la fregona.
Del que no hi ha dubte és que la fregona va canviar per sempre el concepte de neteja domèstica, suposant una gran contribució social i un invent tan original, com a pràctic. Abans, el terra es fregava de genolls, alguna cosa que avui dia ens pot semblar remot i oblidat.

El quotidià és l’element principal i el fil conductor que podem observar en tots els treballs exposats, adquirint formes i desenvolupant-se en disciplines molt diferents. Llobet & Pons es basen en l’observació de la quotidianitat, i en el diàleg com a eina creativa. Particularment interessats en les relacions entre objectes, prenen elements del quotidià per donar-los la volta i crear nous significats. En aquest cas, per exemple, l’objecte fregona és manipulat per crear un sistema capicúa aplicat al domèstic, una simetria tridimensional dels objectes quotidians.