Llobet & Pons presenten Dividual a la galeria masART

Llobet & Pons inauguren el proper dia 6 de setembre a les 19’30 Divdual en la galeria masArt de Barcelona

És possible realitzar un simple dibuix, gairebé un esquema, de manera col·lectiva? Si pensem que una obra ha de ser reflex de la personalitat del creador, que a través del traç plasma alguna cosa personal i intransferible, llavors segurament la resposta és no. Però si aquest dibuix s’assembla més un croquis arquitectònic o a un esquema del disseny d’un objecte, que està basat en un diàleg i és producte d’idees consensuades prèviament, llavors saber qui ha realitzat el primer o l’últim traç deixa de ser una pregunta important.
El terme individual utilitzat en l’art apareix associat tradicionalment a la figura de l’artista com a entitat pensant única. Quan una exposició la realitza un sol artista, és una exposició individual, però què passa quan el que exposa és un col·lectiu?
El concepte “dividual” s’ha utilitzat en camps com l’economia o la filosofia per referir-se a conceptes diversos i diferents entre si. En aquest cas, Llobet & Pons adopten el terme per definir una característica que uneix a tots els treballs de l’exposició: projectes que han estat realitzats de manera “dividual”, no “individual”. Contra l’única cosa i indivisible, el compartit, el col·lectiu, el diàleg. Llobet & Pons conceben i realitzen totes les obres entre els dos, ja sigui un projecte en l’espai públic o un petit dibuix.
Per a l’exposició de masART ens proposen una prestatgeria repleta d’objectes d’una grandària mínima, basades en la idea del micro, com si d’objectes Liliputienses es tractessin, on la proximitat espectador i peça és necessària ja no solament per a una comprensió sinó per a una visualització. Aquesta proximitat genera a més una intimitat que permet la invenció de realitats enfront d’objectes que aparentment no semblarien pensats per conviure junts. A més ens mostren part de la seva sèrie de dibuixos en els quals predomina la geometria la destresa tècnica i el gest de l’artista, al costat del seu interès per la generació de tridimensionalitad. Al costat d’això objectes de major grandària i complexitat tècnica i complicitat amb l’espectador com el Icosahedre, compost per pals d’escombra, o la canastra impossible.
+info