Rasmus Nilausen inaugura Still

Fins al proper 23 de març de 2013 podeu visitar Still l’exposició de Rasmus Nilausen a la Galeria García de Madrid.

El títol de l’exposició fa referència als diversos significats de la paraula anglesa amb la qual es designa al bodegó, still life, i que també vol dir quietud, tranquil·litat però a més encara o encara. Amb ella Rasmus Nilausen (Copenhaguen, 1980) engloba molts dels aspectes fonamentals del seu treball, des dels gèneres que representa en els seus quadres, al fet de tornar una vegada mes a pintar naturaleses mortes (de nou, una altra vegada), fins a la voluntat artística de prosseguir investigant el llenguatge de la pintura figurativa, de la tècnica tradicional del oli sobre llenç.
L’elecció del bodegó com a subjecte principal de la seva pintura es produeix per la seva aparent humilitat al mateix temps que pel seu paper fonamental en la història de la pintura, en la qual ha estat present des de sempre. Però a més, en prendre cadascun de les seves característiques per separat li va a permetre ampliar la seva ràdio d’acció tant visual com conceptualment. És gairebé un curta i pega de múltiples referències personals, culturals o senzillament casuals, que se sobreposen sobre el llenç.
La barreja d’aliments i objectes permet estranyes combinacions en les quals cadascun dels elements guanya nou significats (per exemple, la pastanaga és un element recurrent que per a l’artista passa a simbolitzar l’esforç), s’organitzen de forma tal que poden recordar-nos els espais de la pintura metafísica o una composició suprematista o incorporen elements carregats d’actualitat o ironia (un fanal, un tauler d’escacs, un Pikachu). Aquests, al seu torn, conviuen en el llenç amb l’accident i la casualitat, esborralls i taques de color, troballes que el pintor integra en l’obra.
Cal destacar també les obres sobre el pollastre Mike, que en els anys 40 del passat segle va ser objecte d’atenció de la revista Estafi en sobreviure 18 mesos decapitat, la qual cosa li permetria desenvolupar una carrera en el xou business abans de morir ennuegat a l’habitació d’un motel.
Entre els temes mereix especial atenció la sèrie dedicada als diamants que realitza des de fa temps. En alguns casos es tracta de pedres reals i conegudes, amb una història pròpia i de vegades fins a famosos, mentre que uns altres són creació exclusiva de l’artista. Els diamants tenen una recurrent forma oval que ens fa pensar en un retrat i d’alguna manera ho són. Aquest mateix oval li va portar a investigar a la recurrent presència del patró arlequí, un rombe, que apareix de forma recurrent en la història de la pintura, i des de llavors a la seva.
+info