Ryan Rivadeneyra participa en Això no és una exposició d’art , tampoc

Ryan Rivadeneyra participa amb Blue Moon en aquesta primera exposició col·lectiva  a Fabra i Coats comissariada per David G.Torres juntament amb Antonio Gagliano, Antonio Ortega, Benjamin Seror, Christian Jankowski,  Fabienne Audeoud, Christian Jankowski, Gabriel Pericás, Joan Morey, Laia Estruch, Tamara Kuselman.

L’any 1934 Richard Rodgers i Lorenz Hart van compondre la cançó “Blue Moon” (Lluna blava), que més tard es convertiria en un clàssic reinterpretat per cantants com Billie Holiday. “Blue Moon” és també una expressió que designa la coincidència de dues llunes plenes en un mateix mes. A “Blue Moon”, Ryan Rivadeneyra es recolza tant en la cançó popular com en el fenomen lunar per establir una narrativa entre diferents fets, de vegades ficticis, de vegades reals, entrelligant anècdotes personals, qüestions polítiques o preguntes sobre la identitat: un pianista i una cantant reciten sis petits poemes que descriuen des del principi de l’univers fins a la fi de la civilització.

“Això no és una exposició, tampoc” intenta presentar algunes estratègies d’artistes contemporanis de diferents contextos, que manifesten una tendència a desenvolupar diferents narratives a través de la presència de l’artista i la performance o la performativitat de l’obra. No és una exposició, no mostra, sinó que presenta, fa present. En aquest fer present, el què torna a ser prioritari al com, i així, moltes propostes segueixen diferents estratègies de visibilitat, explicant el mateix de diverses maneres: en performance o amb objectes; a través de l’experiència o la documentació. D’aquesta manera, finalment, “Això no és una exposició, tampoc” sí que és moltes coses: una exposició; una programació de performances; passis de documents i vídeos; una publicació/pòster; una web…
+info