Paratext #52 amb Brisa MP, Pablo Sanz, Sara Agudo i Mario Ciaramitaro
Aquest nom, Paratext, amaga una programació mensual de presentacions d’artistes residents a Hangar així com d’artistes becats en el programa de beques d’intercanvi. En elles presenten, en diferents formats, projectes concrets o parts del seu treball. Les sessions són sempre obertes al públic amb el propòsit de possibilitar la interacció amb els mateixos artistes. Així mateix, cada Paratext compta amb una figura redactora que posteriorment publica les seves impressions sobre la presentació en aquest bloc. En aquesta ocasió, la redacció anirà a càrrec de Caterina Almirall.
La propera sessió de Paratext tindrà lloc el dimecres 28 d’abril a les 18 h a la Sala Ricson d’Hangar.
Presentaran els seus projectes:
Brisa MP (Beca Residència Lab d’Interacció)
Artista transmèdia, llicenciada en Arts Visuals amb estudis en dansa. Postgraduada en Cultura Visual per la Universitat de Barcelona i amb Màster en Tecnologia i Estètica de les Arts Electròniques en UNTREF a Argentina.
Brisa MP ha desenvolupat diverses investigacions entorn del moviment, a partir de l’encreuament entre cos-tecnologia com a espai d’investigació de noves interaccions i gestualitats específiques des de la interacció humana-dispositius tecnològics. Destaca els processos de creació artística desvetllant els procediments tècnics i la col·laboració. Fabrica les seves pròpies eines i dispositius, donant especial importància a l’artesania, el reciclatge, les comunitats de programari-maquinari lliure en les quals recolza el seu treball dels últims anys.
La seva obra abasta múltiples formats, que van des del vídeo, la instal·lació, la gràfica digital fins a processos per ordinador, electrocoreografies, performance, obres site specific i articles reflexius.
Pablo Sanz és un artista, compositor i investigador que actualment resideix a Espanya i Irlanda de Nord. La seva obra inclou projectes artístics públics i determinats pel lloc, instal·lacions immersives, actuacions multicanal en directe, exposicions, publicacions i peces per a la difusió i l’escolta d’auriculars. La seva pràctica és una investigació oberta sobre l’escolta, l’espai-temps, els organismes més que humans, la vitalitat auditiva i l’alteritat, amb un enfocament en els límits i llindars de la percepció i l’atenció. A través d’un continu d’enfocaments, les seves obres de so ambiental exploren els vibrants embolics i la creativitat dels cossos humans, les criatures no humanes, les energies, els materials, els espais i les tecnologies, fomentant la consciència ecològica sensorial. L’escolta esdevé un acte polític, destinat a resistir les tendències dominants en les societats contemporànies, conreant formes alternatives de ser i pensar.
Sara Agudo (Beques d’intercanvi entre Hangar i la Casa de Velázquez en col·laboració amb l’Institut Français Barcelona)
Graduada en Art i Disseny a l’Escola Massana, va cursar el Màster en Producció i Recerca Artística a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. La seva pràctica artística part de la investigació al voltant de la percepció i el llenguatge. Travessant diverses disciplines, realitza intervencions en l’espai, instal·lacions, fotografies i dibuixos entesos com a registres que permeten deixar constància de certs fenòmens. El llenguatge és un element rellevant en el seu treball, entès com a matèria i com una forma d’amalgamar fragments de la realitat que poden expandir-se en instal·lacions i performances o recopilar-se en publicacions i altres mitjans. Recentment, ha exposat a la Casa de Velázquez, Chiquita Room, Errant, Àngels Barcelona, GlogauAir Berlin, Festival Panoràmic i Embarrat, entre d’altres. La seva publicació Un final ha estat seleccionada pel Bob Carrer Prix du livre d’artiste 2020.
Mario Ciaramitaro (Estada de comissariat)
Mario Ciaramitaro és investigador interdisciplinari en cultures de la interfície, cultures de disseny i arts visuals. Té una àmplia experiència editorial, formada per la seva participació en la tutoria d’estudiants, el disseny de publicacions amb artistes i comissaris i en models de producció en col·laboració en marcs autoorganitzats.
La seva recent tesi doctoral La traïció de la interfície: un manifest per al disseny crític explora el nucli de l’ontologia de la interfície i per què hi havia oportunitats perquè les tecnologies de persuasió canviessin la relació entre les persones i les realitats digitals. El resultat és una crida a procediments radicals i enfocaments de disseny que puguin conduir a un debat públic i a la investigació del futur digital.
L’esdeveniment es portarà a terme seguint totes les mesures de seguretat.
L’assistència és gratuïta i es farà per ordre d’arribada.
Amb el suport de:
