Paratext #38 amb Jhouyu Hsieh, Simon Pfeffel, Shaotong He i Consol Llupià

Aquest nom, Paratext, amaga una programació mensual de presentacions d’artistes residents a Hangar de llarga i curta durada, així com de les residències internacionals. En ella presenten, en diferents formats, projectes concrets o parts del seu treball. Les sessions són sempre obertes al públic amb el propòsit de possibilitar la interacció amb els propis artistes. Així mateix, cada Paratext compta amb un/a redactor/a que posteriorment publica les seves impressions sobre la presentació en aquest bloc. En aquesta ocasió la redactora serà Lara Garcia Diaz.

La propera sessió de Paratext tindrà lloc el dimarts 22 d’octubre a les 19 ha la Sala Ricson d’Hangar.

Presentaran els seus projectes:

Hsieh Jhouyu, establerta a Taiwan, ha estat l’artista més jove a tenir una exposició individual al Museu de Belles Arts de Taipei. Les seves obres més recents revelen una preocupació pels problemes simbòlics i d’arxiu del desig, així com l’exploració de la possibilitat de la colonització contemporània de Taiwan fora del funcionament de la política de la vida. Jhouyu té un Màster en Arts Trans-disciplinàries de la Universitat Nacional d’Arts de Taipei i una llicenciatura en Història de l’Art, amb una doble especialització en Investigació i Protecció de Relíquies, de la Universitat Nacional de les Arts de Tainan.

En la seva pràctica artística, crea situacions l’atractiu és que el desenvolupament i l’objectiu no s’han de preveure des del principi perquè les decisions no les pren ell sol. Les seves performances són el punt de partida de les relacions humanes, durant les quals es torna cada vegada més passiu i dóna la situació poc a poc als receptors. El sentit de responsabilitat d’aquestes persones evoluciona en la mateixa mesura i es desenvolupa la seva relació de confiança. La resistència d’aquesta confiança es posa a prova per la durada de les seves accions.

La confiança evoluciona amb el temps. La decepció d’una pèrdua de confiança augmenta més del que la pròpia confiança podria arrelar abans. Però un possible fracàs sempre implica un possible èxit, per la qual cosa hem de dependre d’algú perquè evolucioni nosaltres mateixos.

Un intent important de la pràctica artística d’He Shaotong és explorar les possibilitats perquè l’art s’exhibeixi de manera independent del lloc específic/espai físic. En el seu plantejament de treball, els espais d’art no han de jugar un paper determinant dins la producció artística, que en un cert nivell segueix sent una jerarquia de “veure”. Sobretot en aquest sentit, evita orientar les obres d’art perquè s’ajustin als estàndards de l’espai artístic, però pretén fer que l’experiència passi de maneres més variables i dissoldre la jerarquia d’allò “original” i “reproduït” de la imatge.

Encara que moltes de les seves obres tenen característiques performatives, no estan pensades per arribar a un gran públic ni per a permetre una experiència sensacional en directe. No obstant això, tenen el seu únic “testimoni” privilegiat, que pot incloure càmeres de vigilància, satèl·lit, etc. Per a la resta de públics per igual, hi ha la documentació o la reproducció d’aquestes obres en diversos mitjans de comunicació, és a dir, les imatges de “segona mà”.

Jo som l’obra de art.
Consol és facilitadora de processos oberts, obre diàlegs col·lectius interdependents per portar a l’extrem la qüestió de la permeabilitat del context.
Concep la pràctica artística com un diàleg porós amb les experiències que li van succeint en el seu dia a dia, en un marc contextual predefinit i a través de les xarxes de relació humanes directes i immediates. Proposa aquests processos oberts i col·lectius com a pràctica artística.
Diuen que s’assembla a l’art processual.

Foto: Jhouyu Hsieh, Capital Project, 2016