Practicable
Practicable és una secció que porta a la superfície, que materialitza o tal vegada fins i tot somatitza, diverses labors de fons d’Hangar.
La primera és la voluntat d’eixamplar el que s’entén per recerca, i en particular atendre les formes investigatives en les quals, de manera especialment radical, la pràctica no és el destí aplicat d’una recerca que tindria lloc abans de la pràctica, sinó que la pràctica és la manera i la condició que fa avançar la recerca. Practicable reuneix processos en els quals s’indaga per la pràctica, fins i tot a risc de posar-se en acció sense prefiguracions, sense pla i sense orientar-se a resultats. Hi ha en aquests procediments una espècie de desfasament temporal entre fer i entendre què s’està fent. És a posteriori, amb una certa distància, après coup [després del cop], quan és possible aprehendre la consistència del procés, la direccionalitat o intencionalitat d’un encaminar-se que va travessar una certa ceguesa temporal.
La segona qüestió de fons és la que expressa el sufix “–able“. Connectant les pràctiques artístiques amb el vincle històric d’Hangar amb el codi lliure, Practicable es deté en artistes i metodologies que obren el codi del què fan; que inclouen aquesta obertura en la seva esdevenir –sigui en paral·lel o a posteriori– perquè el lloc d’unx sigui practicable, reproduïble, versionable per otrxs.
Practicable prendrà diverses formes, des d’una presentació puntual a un procés de treball més llarg i ramificat, en funció del que sol·liciti cada pràctica i moment. El programa es proposa habitar el plec entre pràctica i recerca, però també el plec entre els contextos de l’art i de la performance. Practicable, com fa Hangar en general, s’ocupa d’una zona de creació que té lloc –o que no té lloc– en la intersecció entre moltes altres. Amb una mica de sort, s’anirà constituint progressivament amb cada intervenció, una sensació de cohesió i una manera de nomenar i situar aquest lloc que no sigui pensant-lo com a intersecció entre altres sinó com a espai en si mateix.
Imatge: Core de June Crespo, (pies de Mònica Planas i Àlex Palacín). Cortesia de Nogueras Blanchard.
