Suturar els miralls trencats de l’impossible de Lucía Egaña

ADA a journal of gender, newmedia and technology ha publicat l’article Saturar els miralls trencats de l’impossible de l’artista en residència Lucía Egaña.

Les contribucions en aquest número especial somien amb geografies específiques de l’imaginari que consideren una pràctica activa del fer. Una pràctica situada, plural i col·lectiva, que implica bucles ininterromputs en els quals les feministes es llegeixen, citen, conspiren, estudien, recolzen i convoquen les unes a les altres. Tal pràctica també intenta reconèixer contradiccions que són ineludibles i que es revelen a través de coneixements situats, i/o per l’acte de cultivar formes específiques de veure i fer (o no) (Haraway 1988, Murphy 2012).

Aquest text busca contribuir al desenvolupament de tècniques per a l’emergència de ficcions especulatives entorn els imaginaris feministes relacionats amb la tecnologia. Es tracta de buscar mecanismes d’intervenció de les narratives tradicionals que s’emmarquen en una visió patriarcal i capitalista de lo tecnològic. Les visions i discursos habituals entorn de les màquines i maquinacions, se’ns apareixen com una trama foradada per la violència (cap a la terra, el cos, les veus). Des d’una ètica feminista, que no menysprea l’estètica i poètica de la paraula, és possible traçar solcs que obrin espais més habitables i emplenar els forats del teixit simbòlic i imaginari. Les escriptures feministes especulatives converteixen d’aquesta forma un problema en potencial solució, invertint la càrrega de la violència a través del agenciament narratiu, per crear exercicis de reapropiació curativa.

Pots llegir el text complet aquí.