Jose Begega

Estada llarga

maig 2024 - 2026

Jose Begega. Oviedo, 1982

La seva és una mirada interessada pel plaer, el dol, la vergonya, el trauma i l’estigma d’allò que elle entén com a “personatges secundaris”. A cada projecte podem veure com il·lumina una nova part de la seva biografia, acariciant aquest estigma des de les seves experiències com a treballador sexual, VIH+, actor porno, ionqui i marieta.1

És el producte d’una desconstrucció, i també ho és d’un procés constructiu, on la identitat es genera a partir de models aspiracionals, de la teoria queer, de la ciència-ficció i del conspiracionisme. És un resultat inacabat, un fracàs que pretén l’èxit, un dubte irresolut. Li interessa el llenguatge de l’art com a estructura, i ho aplica com un altre llenguatge més. Encara que la seva naturalesa és performativa tant en l’àmbit teòric com a pràctica, Jose Begega escapa de qualsevol format, però els pretén tots. Considera que el procés artístic excedeix el que és evident i el que és intencional, i per això transcendeix els límits de la sala d’exposicions i es trasllada a la “vida”, que és on habita el concepte que l’engloba, qüestionant el món circumdant, el concepte d’èxit i el de la mateixa felicitat.

Jose Begega és une artiste asturiane llicència de Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, Màster en Producció Artística i Investigació per la Universitat de Barcelona.

Recentment, ha tingut una mostra individual a la Fundació Joan Brossa com a artista Post-Brossa (Barcelona), una altra a Kocka Gallery amb QueerANarchive (Split, Croàcia), ha participat com a artista en l’exposició col·lectiva “Narcohumanismo” comissariada per Nuria Gómez Gabriel i Eloy Fernández Porta al Bòlit de Girona i a l’activitat d’“Escucha Postraumática” comissariada per Pan-Pan Kolektiva del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid); com a escritore en la publicació de l’exposició “Las Malas” a la Casa Encendida (Madrid) i a la publicació Verónica de La Capella (Barcelona) dins dels projectes comissariats per Núria Gómez Gabriel així com en la publicació “Ponerse en el Lugar del Otro” de Luz Broto al Museu de Granollers. Ha realitzat residències en Etopia (Saragossa), L’Estruch (Sabadell) i Matadero (Madrid).

Anteriorment, ha ensenyat el seu treball a la Galería etHall (Barcelona), el Palacio de Ronzón (Lena), Festival Pumpk (Pamplona), Cine Zumzeig (Barcelona), Espacio Nigredo (Madrid), Injuve (Madrid), Espositivo (Madrid), Nau Estruch (Sabadell), Hangar (Barcelona), CanFelipa (Barcelona), La Usurpada (Barcelona), A Tomar por Culo Fest (Bilbao), Arts Santa Monica (Barcelona), Salamina (Barcelona), Kunstgebäude (Stuttgart), Campo de Desconcentración Polivalente (Alcontar), Plaga (Barcelona), Liminal GR (Barcelona), TimeLab (Gant), Doméstica (Barcelona), Palma Photo’14 (Palma de Mallorca), Pavilion Center Bucarest, Sala d’Art Jove (Barcelona) i Roodkapje Rotterdam entre altres.

 

1. Aquesta autodenominació s’utilitza dins del moviment Queer i transmarikabollo com a marca d’identitat política i amb la intenció de subvertir l’estigma. Com a marikas i yonquis, escollim reapropiar-nos d’aquests termes per autodenominar-nos i enorgullir-nos. Així mateix, es fa servir el gènere masculí en aquest fragment perquè l’artista ha assumit posteriorment l’ús del neutre.