Stella Rahola Matutes. Barcelona, 1980

Stella Rahola Matutes va estudiar arquitectura a l’ETSAB (UPC) de Barcelona i és màster en projectes també per l’ETSAB (2011) i belles arts (MFA) per la Goldsmiths University de Londres (2019). L’arquitectura li proporciona interès per l’espai, la construcció i la capacitat material per transformar-se. La seva pràctica aborda la creació de llocs i encontres situacionals espacials, mitjançant peces instal·latives i escultòriques que rescaten artesanies i tècniques en desús. L’ús continuat de vidre borosilicat permea entre el treball manual i la ciència, implicant-se amb altres coses i espècies. Els parentius que emergeixen d’aquestes associacions discorren per les forces i afectivitats, obrint possibilitats a formes de convivència que impliquin una contingència sostenible.

Ha exposat nacional i internacionalment, entre les seves darreres exposicions: intercanvis, Dilalica (Barcelona 2023), Apunts per un incendi dels ulls, MACBA (Barcelona 2021), Beautiful Failures at the Mies van der Rohe Pavilion (Barcelona, 2021), Teoria de la Alegría at MACE (Ibiza, 2020), LA Contemporary Art Fair with the London gallery Union Pacific (Los Angeles, 2019), Politics of Translation at The Stone Gallery (London 2019), Deptford X (London, 2018), Tulca Festival of Visual Arts (Galway, 2018). Darrerament, ha rebut el premi Bienal d’Arts Visuals Ricard Camí (2022), l’A-FAD al reconeixement de la seva trajectòria (2021) i el Premi d’Escultura de la Fundació VilaCasas (2021). És docent del MEATS (Master in Ephemeral and Temporary Spaces) a l’escola Elisava de Barcelona.