ruido ê | Residència GRAPA amb Sílvia Zayas
ruido ê explora les tensions entre diferents maneres de percepció subaquàtica i atén de manera especulativa i experimental al problema ecològic de l’afectació i impacte, a vegades mortal, del soroll antropogènic en cossos, sistemes acústics i d’orientació d’animals marins.
ruido ê treballa amb una espècie de ratlles elèctriques anomenades Torpedo Torpedo, es tracta d’espècies que habiten aquí a prop, en la costa, en les zones urbanes, popularment les diuen “tembladeras”, perquè et faran “tremolar” si et donen una descàrrega. ruido ê se centra en la percepció i la noció de soroll, no sols com a impacte acústic, sinó també com a impossibilitat de llegir el que no sabem encara.
L’acompanyament GRAPA a Silvia Zayas està plantejat en una fase avançada del projecte en la qual es pretén activar un grup d’estudi que funcioni com un espai de transferència de coneixement i experimentació en el qual anar travessant diferents aspectes que contribuiran al desenvolupament d’una pel·lícula: la construcció d’un dispositiu d’enregistrament submarí low tech; un taller d’atenció somàtica; una sessió amb biòlegs marins; un tub respirador col·lectiu o l’enregistrament d’un videoclip.
Les sessions posaran el focus en l’experimentació metodològica i comptaran amb una xarxa de col·laboradors, entre els quals es troben artistes, científics i investigadors: Mar Medina, Susana Jiménez Carmona, Carmen Pardo, l’equip del club de submarinisme de Sasba Badalona, Cris Blanco, Xose Quiroga, Miguel de les Heras, Anabel Colmenero, la Asociacion Catsharks, Claudio Barría i Michel André.
ruido ê ruido és un projecte de recerca-producció artística de llarga durada que funciona en xarxa i que té el suport de la Fundació Daniel i Nina Carasso.
Silvia Zayas treballa en els límits de les arts escèniques, el cinema i la coreografia expandida. Des de fa anys investiga maneres de traslladar el llenguatge fílmic a diferents dispositius performatius, treballant amb maneres diferents de percepció i atenció. Un cinema que ve a assaltar-te a través de fantasmes, forats i exclusions, instruments impossibles, experiències subaquàtiques, explosions, l’infantil i la ficció de la memòria, imaginaris estranys, de traços que van ser històrics i tot això que encara no podem aconseguir saber.
Pensa en el fet artístic com a processos de recerca compartida i de llarga durada com Jumping Scales (2017-2018) o les activitats paral·leles a la producció d’O, un instrument creat juntament amb Ana Cortés i Miguel Aparicio; o aquest mateix projecte ruido ê. Entre els treballs més recents estan São Tomé Revisitado (2012) en col·laboració amb la seva mare Isabel Serra; Parallax (2016), peça escènica per a llum i so; les pel·lícules The Boogie-Woogie Ghost (2018) i Puebla (2021) juntament amb María Jerez; els projectes Brilliant Corners (2020) i Brillant (2020-2022) tots dos dins del col·lectiu Orquestina de Pigmeos; o l’exposició individual ê en espai 0 de Matadero-Madrid.
