txe roimeser
Estada llarga
maig 2022 - abril 2024
txe roimeser. Girona, 1991.
des d’una pràctica transfeminista i vivint amb/en el fracàs, txe activa investigacions que parteixen de la somateca. des de la quotidianitat assenyala mecanismes de construcció d’identitats i utilitza les esquerdes i els marges per generar errors que evidencien poders i ficcions. procurant treballar de manera situada, aplica l’apropiació i la mutació dels codis apresos, obrint, així, espais possibles per a altres maneres de ____, amb la intenció que allò hackejat pugui ser utilitzat per a les lluites que l’interpel·len, es pugui compartir i ser pres per altres. treballar amb el quotidià comporta que diversos tentacles siguin les interferències que modifiquin les processes i le fa estar antente al que té a mà i a tenir curiositat per les bestioles diminutes que són properes. a les seves mudances l’acompanya una gàbia on fa un temps hi havia el menjar i l’aigua de kaos –#kaosmorder une conille–, amb qui ha compartit habitacions, dies i nits a la carretera, esmorzars… i de qui va poder aprendre a estar d’altres maneres. ara la gàbia és un hivernacle, lluny de la muntanya, per a llavors recollides a l’última casa on van viure amb kaos en col·lectiu amb altres animals i bestioles -no humanes i humanes-. abans de la darrera mudança de la gàbia, txe va cursar el MUECA (màster universitari en estudis culturals i arts visuals amb perspectives feministes i cuir/queer), forma part del grup de treball de RWM, va col·laborar amb Quimera Rosa en el disseny i maquetació del diari “Ni Urras Ni Anarres“, ha fet coses amb Anna Irina Russell –entre elles la “Susi“, exposada a Feminismes (CCCB)–, ha donat unes quantes voltes a la poma amb Jose Begega amb cotxe, de tant en tant es junta amb l’Adrià Juan, en Santi Doljanin i l’Albert Tarrats per fer una mica de noise i col·labora amb el col·lectiu resident del Wetlab (Gaia Leandra + Ce Quimera) en la realització dels fanzins que s’hi couen.
