Antoni Abad i Roses
Antoni Abad i Roses, Lleida (1956)
Antoni Abad és llicenciat en Història de l’art per la Universitat de Barcelona, l’any 1979, ha fet estudis de Gravat a Conca, Londres i Perusa (Itàlia). El seu treball ha evolucionat molt ràpidament, allunyant-se dels tradicionals conceptes escultòrics en els quals es va iniciar com a artista pels volts de l’any 1979, cap a l’ús de les noves tecnologies, camp en què ha esdevingut un dels creadors estatals més singulars. De la fotografia, que li va permetre fer evident el seu interès pel moviment en les escultures seqüencials, va fer una transició cap al vídeo-art seguida de l’interès per la informàtica, el Net.art i Internet com una plataforma de recerca creativa. L’obra d’Antoni Abad expressa la voluntat d’experimentació formal al voltant dels conceptes d’espai i temps, sempre presents als seus treballs, no exempts en els darrers temps d’un cert to irònic i crític.
Entre finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, Antoni Abad se centra en la realització d’escultures mòbils que, acompanyades de seqüències fotogràfiques, ja indagaven sobre les possibilitats de la imatge expandida i en moviment. Després de la seva estada com a artista-resident a The Banff Centre of arts (Alberta, Canadà, 2003-2004), comença a treballar amb el mitjà videogràfic, sense renunciar a les preocupacions espacials i arquitectòniques de les seves obres anteriors; n’és un exemple la peça Últimos deseos (1995), que es va presentar a la Biennal de Venècia de 1999, comissariada per Harald Szeemann. El 1996, arran d’una invitació de Roc Parés per a la plataforma «MACBA en línia», impulsada per la Universitat Pompeu Fabra i el MACBA, Abad realitza Sísif, una videoinstal·lació que reinterpreta el mite clàssic i que, a més, es desdobla en una nova versió per a la web. Serà la seva primera incursió dins d’Internet. El 1997 porta a terme una altra videoinstal·lació, titulada Ciències Naturals, que investiga les reaccions d’empatia i repulsió dels usuaris.
D’aleshores ençà, Antoni Abad centra la seva activitat en el mitjà digital, amb propostes tan emblemàtiques com Z (2001-2003), una obra que anticipa l’ús de les xarxes socials, en la qual els usuaris s’interrelacionen entre si mitjançant la descàrrega en els seus ordinadors d’una mosca virtual que permet la interacció col·lectiva i simultània. El projecte Z es va presentar al MACBA el 2002 i va rebre el premi ciutat de Barcelona 2003, en la categoria Multimèdia. El 2006, la proposta BARCELONA accessible va rebre el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya i el Golden Nica Digital Communities del festival Ars electrònica a Linz, Àustria.
abadantoni(at)gmail.com
