Carlos Bracho
Carlos Bracho, Cádiz (Espanya) 1970
Període de residència: 2000 – 2003
Carlos Bracho s’expressa a través d’allò mínim, es mou en terrenys intangiblement efímers i subjectius, i tracta de posar al públic davant un mirall, on només podem trobar allò que estem disposats a donar: l’experiència a través de l’experiència.
Els seus projectes – que sempre se sap quan comencen però mai quan acaben – exigeixen una toma de consciència de pas del temps i de la dimensió del subjecte – artista i espectador – implicat en unes obres que en ocasions constitueixen vertaderes arquitectures invasores. Amb les seves accions, Bracho no només cartografia i manipula l’espai des del detall en un procés meditat i de fons abstracte, sino que reflexiona sobre un imaginari visual en el que estem tots representats i davant el qual ens trobem permanentment sobreexposats.
El conjunt del seu treball inclou video, fotografia, instal·lació, performance, escultura, dibuix i llibres d’artistes. Uns projectes amb un fort caràcter procesual que li agrada que remetin entre si una i una altra vegada, com si hi hagués un avanç fictici a través de la fuga infinita oberta al enfrontar miralls paral·lels.
Es va graduar en Belles Arts a la Universitat de Castilla-La Mancha i ha realitzat exposicions individuals com Un nou món en un paraís perfecte. Gal·leria Carmen de la Calle. Madrid (2004), Donner c’est aimer, aimer c’est partager. Gal·leria Carmen de la Calle. Madrid (2006), We have a dream. Casa Pemán. Cádiz (2007), Arquitectura y “Yo”. Espacio de la Calle. Jerez (2012), Campo de Color. Gal·leria Ángeles Baños. Badajoz (2013), entre altres intervencions, exposicions col·lectives i conferències.