Grace Tume
Grace Tume, Lima (Perú) 1989
Període de residència: novembre- desembre 2016
Residències internacionals
Gran part de la seva família és del nord peruà, del poble de Cap Blanco, lloc on ha viscut la meitat de la seva infància. Després d’acabar l’etapa escolar, va decidir estudiar pintura amb la idea de continuar l’única cosa que va gaudir al col·legi: dibuixar i acolorir. Va realitzar els estudis universitaris a la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (PUCP), en el segon any va canviar la seva especialitat a escultura. Va culminar la seva carrera en el 2013, els dos últims anys amb el Premi Winternitz com al primer lloc de la promoció. Del 2011 al 2012 va realitzar el programa d’intercanvi a la Universitat de Barcelona. En la primera etapa del 2011 va prendre cursos optatius en la PUCP dins d’ells els més importants de la seva carrera: quechua, ceràmica i fotografia anàloga.
En finalitzar els seus estudis en el 2013 va trobar un panorama molt pesat de bregar com a artista: pocs diners, difícil accés al món de l’art i una sensació de pèrdua econòmica per a la gran inversió feta en la seva carrera. Conscient de la confiança dipositada per part del seu pare en el seu talent com a artista, va decidir no renunciar.
Durant el 2013 es va dedicar a treballar en altres camps deslligats al món de l’art. Finalment, seguint l’exemple i consell del seu pare, va començar a ser independent i emprendre un negoci paral·lelament a la seva professió. Actualment es trobaa càrrec d’una cotxera per a empreses de transport a la Província Constitucional del Callao (Perú) , la qual cosa la va ajudar a seguir invertint en la seva producció artística a un ritme propi sota el seu auspici.
Al juny 2014 va participar en una residència Espai de Producció Artística Art i Desenvolupament, Madrid Espanya.“No me quiero ir” va ser el projecte que es va realitzar tenint com a presentació final aIntermediae Escorxador a Madrid, Espanya. Posteriorment quedant com a finalista al Concurs d’Art Jove Contemporani de Miraflores 2014 a Lima Perú i amb la participació de la mostra col·lectiva al CC Ricardo Palma Miraflores, Lima. En el mateix any va quedar com a finalista i va obtenir esmena honrosa al Concurs EUNIC (European Union National Institutes for Culture) en conjunt amb Fernando Arróspide (comunicador audiovisual) i Sachiko Kobayashi (artista plàstica) amb el projecte Llima Llavor.
És just dir que la seva producció artística està estretament lligada a les diferents situacions que ha sobreportat. Ha acabat per realitzar instal·lacions com a producte final de recerques a través de processos creatius, dins del que també recorre a diferents disciplines com: la performance, intervencions en espai públic, material audiovisual, treball de camp, processos plàstics, fotografia, infografies, etc.
