Marco Noris
Marco Noris, Bèrgam (Itàlia) 1971
Període de residència:
Estada llarga: abril 2015 – 2017
Dibuixant i pintor en essència, Marco Noris ha passat pel món del videoart, del net-art i de la fotografia abans de restablir i enfocar la seva pràctica artística en l’àmbit de la pintura: una elecció que neix de la necessitat d’establir una autonomia física i temporal respecte a la màquina i al món digital. Noris actualment està treballant temes com la ruïnes i la memòria històrica, buscant en el passat les claus per entendre el present i albirar el futur.
La seva exploració neix a les esquerdes d’un món en ruïnes i recorre un dens entramat de camins entre runes i abandonaments. La seva obra és un promptuari de l’enfonsament, un compendi de ruïnes materials i morals. En aquest context es desenvolupa el seu treball sobre refugiats i exiliats, un projecte que neix de les restes d’un antic camp de concentració i que parla d’absència, de memòria i d’oblit i del anihilament de l’ésser humà, de la seva identitat i dels seus valors.
Més enllà d’algunes incursions en el món de la fotografia, del collage, de la instal·lació i del vídeo, la seva pràctica es desenvolupa principalment en el camp de la pintura, disciplina que li permet un treball més directe i visceral. Usa els codis visuals tradicionals – i gairebé arquetípics – de la pintura a l’oli com palanqueta per entrar en la consciència de l’espectador, fent-bascular entre el presagi i el dol. En aquesta distorsió temporal, escenaris post-apocalíptics, ruïnes del passat, indicis de futurs desastres i memòries de tragèdies es confonen i s’entrellacen conformant així una genealogia cíclica de la catàstrofe.
En aquest diàleg de llums i ombres entre passat i present es defineix la contemporaneïtat del seu treball, la seva resposta a les tenebres de l’ara. La seva investigació sobre el passat és l’ombra de la seva interrogació sobre el present, preocupat per la fragilitat del nostre sistema i per la vulnerabilitat d’una humanitat lliurada a cegues a les sirenes triomfals del progrés.
A Espanya ha exposat a Barcelona (Galeria Sicart, Cyan Gallery, Galeria Esther Montoriol, Galeria Contrast, Galeria H2O, The Private Space, Casa Elizalde, Can Felipa, Espai M de La Escocesa, etc.), a Madrid (Matadero), a Castelló (Galeria Canem) i a la 5ª Bienal de Vic. A l’estranger destaca la seva participació en exposicions i festivals d’Estats Units (New York, The Active Space, 2014), Italia (Different Pulses, 2013 y ParmaPoesia, 2002) i a França (París, Centre Pompidou, 2002).
Entre el 2016 i el 2017 Noris té previstes exposicions individuals a la Galeria Cànem (Castelló), al Temple Romà de Vic i a la galeria Trama (Barcelona).
